Les trampes del desig fins a la fi

Hanif Kureishi ha tornat a Barcelona a fer una sessió doble al CCCB. Al matí es va reunir amb els periodistes a la Sala Mirador –espectacular vistes del nucli antic– i a la tarda va conversar amb la narradora Alícia Kopf dins la programació del Festival Kosmopolis. Com sempre, va estar àgil i amb els ulls oberts. Insisteixo perquè venia a presentar una novel·la, Res de res (Anagrama), en què el protagonista és un cineasta en cadira de rodes, amb la libido a cent, però dissortadament sense cap possibilitat d’erecció. La seva companya, una hindú amb fills que el cineasta es va emportar a Londres, es deixa magrejar per l’home mentre li posa les banyes amb el tercer en discòrdia, un crític i admirador del director. Com si fos un guinyol o una obra de teatre, Kureishi aprofita per mostrar els seus dots de contador d’històries nat.

Al matí, presentat per l’editora Sílvia Sesé, Kureishi es va divertir força en la roda de premsa. Va fer-nos cinc cèntims sobre com va concebre Res de res: “El llibre va sobre un home a qui vaig començar a escoltar la veu. És una criatura provinent de la generació dels anys seixanta que es troba absolutament esgotat. És un representant de l’esgotament de l’època del present tal com la vam conèixer. Els ideals dels seixanta i dels setanta, per exemple la lluita pels drets dels gais, l’alliberament sexual, la igualtat de les dones i racial, s’han quedat a mig camí. En alguns hem avançat força, en altres queda molta cosa per fer, com la del «me too», clau a Occident i en el món musulmà.”

De fet, gran part de la seva obra ha tocat aquests aspectes, des dels populars El buda del suburbi, La meva preciosa bugaderia, L’àlbum negre i Sammy y Rosie se lo montan. El nou llibre és de l’estil D’una cosa per explicar-vos. Està marcat també per l’excel·lència en els diàlegs i les situacions límit. Per exemple, quan el protagonista es desperta a la nit i sent la seva dona fent l’amor a l’habitació del costat. Com si fos en un malson, és un nou avís del seu desig espatllat. “Si no tingués això seria res de res, completament pla. Està bé que la libido existeixi perquè és el que fa que, en el fons, el món valgui la pena: si no, estaríem vivint tots al cos de Trump.”

A la tarda, l’esperaven gairebé 300 persones en sessió de pagament. Kureishi no va decebre els seus fans, amb frases reveladores: “Quan ets escriptor t’has de despullar de la vergonya. La decència i la respectabilitat són espantoses i només serveixen perquè els altres t’imposin el teu poder.”