‘Spoilers’ no, sisplau

Molta curiositat escampada per tots els pisos del Liceu. Dijous al vespre, uns 1.800 joves (menors de 35 anys) van poder accedir per 15 euros a l’assaig general d’I puritani, una peça prou ensucrada per la historia i pel bel canto. No es movia ni una agulla durant els tres actes. Tothom estava atent a cada canvi (la producció juga amb dues èpoques paral·leles, amb les lluites entre cristians i protestants de fa tres segles i els anys setanta) i l’escenari va agafant diverses formes, ensenyant la imaginació obliqua, sense coherència, d’una noia enamorada (Elvira) que no entén per què el seu estimat (Arturo) l’ha abandonada i és acusat de traïció. La sessió era idèntica a la que es va poder veure ahir en l’estrena oficial. Però hi van avançar dos vídeos per anunciar la propera sessió i per narrar, en clau de còmic, la sinopsi de l’obra, revelant, fins i tot, el tràgic final. Molts joves se’n feien creus que s’avancés un spoiler tan definitiu, tot i que alguns d’ells admetien, més tard, que els espectadors de l’òpera ja hi assisteixen coneixent perfectament el desenllaç i interessats principalment per gaudir de la música i la veu, i la posada en escena de cada producció. Uns companys del cor Argentum ocupaven una de les llotges laterals de platea. Músics i cantants admetien la dificultat d’entendre les pantalles dels sobretítols (perquè ells no veien els que apareixien a dalt de l’escenari).Els agrada? Una de les cantants admetia que si no li agradava massa l’òpera romàntica potser era perquè encara l’havia de “descobrir”.

El tòpic diria que els joves no suportarien les reiteracions musicals. Que demanarien un altre ritme més frenètic a una història. I el tòpic va fallar. Tot i que és evident que el mòbil volava abans de la funció (la sala de miralls es podria batejar com a la sala de les selfies, dijous), no hi va haver pantalles il·luminant rostres ensopits durant la funció. I si tossien, que va ser poc i sobretot, cap al final,, cap treia un paper amb caramel sorollós a desembolicar. També van aprendre de seguida que es podien col·locar en millors seients si en divisaven de buits després de l’únic entreacte.

Prova superada. A l’aturada del primer acte, molts preguntaven si el Liceu repetiria. Efectivament, l’èxit de la convocatòria de dijous (es van vendre totes les butaques en menys de 24 hores) es validarà amb Tosca (8 de juny). Si va agradar dijous, el ritme de venda d’entrades (a partir del 8 de maig) hauria de marcar un nou rècord. Pel que fa al vídeo de la sinopsi, agraeixen que tingui un to desenfadat, però demanen que no avancin tanta trama. Spoilers no, sisplau.