El Museu Arqueològic de Banyoles, en una cruïlla

Ara fa nou anys, es va presentar un ambiciós projecte arquitectònic de reforma i ampliació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), que tenia com a objectiu actualitzar-ne les instal·lacions per fer-les més funcionals, pensant tant en els visitants com en els tècnics que hi treballen i, alhora, permetre que el seu fons es pogués mostrar i explicar millor a partir d’un nou projecte museològic. Es confiava a tenir-ho enllestit en quatre anys –en vuit, sent pessimistes, va dir la regidora de Cultura de l’època–, però a hores d’ara se n’ha executat una part i prou, a còpia de fases i subfases d’obres adjudicades quan s’anaven aconseguint els diners per cobrir el pressupost.

Punt d’inflexió

Ara s’ha acabat l’última tongada d’obres adjudicades. És una aturada que s’interpreta com un punt d’inflexió en què l’Ajuntament i els tècnics del museu aprofitaran per asseure’s, analitzar la feina feta durant tots aquests anys i, sobretot, decidir com abordaran el que queda pendent. Inicialment s’havia valorat el projecte arquitectònic –elaborat per l’equip de Jeroni Moner, Marc Riera i Josep Callís, basat en el projecte museològic de Pere Castanyer– en 4,6 milions d’euros, però la quantitat ha anat variant a la baixa. Fins avui, s’hi han gastat al voltant d’1,3 milions i farien falta per completar-lo entre 1,5 i 2 milions més –aquesta suma inclou el projecte museogràfic, encarregat a l’arquitecte Dani Freixes–. La intenció del consistori és renunciar a continuar-lo executant per fases i, en lloc d’això –que entorpeix el dia a dia de l’equipament–, buscar una font de finançament potent per enllestir-lo de manera definitiva. L’alcalde va manifestar recentment que ja han començat els contactes amb aquesta finalitat.

La feina feta

El primer tram d’obres va consistir en la construcció d’uns nous magatzems a l’edifici annex de Can Xueta, d’uns 300 m² de superfície, per poder-hi conservar en bones condicions les 758.000 peces del museu. Posteriorment, s’han fet les noves sales del servei de documentació, així com els despatxos i sales de reunions; s’ha reformat la planta baixa, on hi ha la recepció, la botiga i una sala d’exposicions temporals, i s’ha obert un nou accés pel carrer de la Pia Almoina.

L’auditori

Seguint el guió del projecte arquitectònic, ara quedarien per fer, bàsicament, les sales d’exposició permanent –a la primera planta–, així com les noves instal·lacions de serveis. No és clar –serà una de les principals qüestions a decidir– si s’acabarà construint l’espai polivalent auditori en un petit edifici de nova planta a la part posterior del museu. El regidor de Cultura, Jordi Bosch, no ho descarta, mentre que el director dels museus de la ciutat, Lluís Figueres, ho té molt clar: “Soc partidari que es faci la sala polivalent, pensant sobretot en les activitats dels serveis educatius, que ara mateix no tenen lloc; si no fem aquest edifici, no sé on posarem la mainada.” Una de les raons que farien prescindible aquest espai és el fet que la ciutat ja disposa de llocs de capacitat mitjana per fer-hi xerrades i conferències. Figueres, però, assenyala que se n’està dient auditori de manera errònia, ja que en realitat no ho seria. Està pensat sobretot per a les activitats didàctiques amb estudiants. Un altre element a tenir en compte quan es parla d’aquesta sala polivalent és l’estètica: el nou cos seria un cub de parets llises que contrastaria fortament amb l’edifici medieval del museu actual. Figueres és optimista i creu que, si es resol l’encaix estètic, l’espai polivalent s’acabarà fent.

Visites i molt més

Com passa en tots els centres museístics moderns, al MACB les exposicions tendeixen a ser només una part de les activitats que ofereix. L’any passat, aquest museu va tenir un total de 31.400 usuaris (l’altre museu de la ciutat, el Darder, en va tenir 12.229), dels quals, 3.877 van ser gent que hi va entrar a veure les exposicions permanents i 6.679, les exposicions temporals. Els 21.000 usuaris restants van ser participants en diverses activitats, a dins i a fora de la Pia Almoina, especialment les visites al poblat neolític de la Draga i les rutes guiades per la Banyoles medieval. També s’hi compten les persones que hi entren a veure els muntatges de l’exposició de flors, que l’any passat van ser prop de 1.700.