L’orgull rural, a l’escenari

Havien de constituir-se en xaranga i banda i dissoldre’s el mateix dia, però han estat deu anys al damunt dels escenaris. Són els garrotxins de la Greda Street Band d’Olot; Greda perquè els van demanar que actuessin en una festa del casal independentista amb aquest nom; Street, perquè van començar la seva actuació com una xaranga i fent una cercavila fins a l’escenari on van actuar, per això Band. La gent de la Greda Streed Band han estat deu anys defensant l’orgull rural, la ruralitat quasi com un leitmotiv filosòfic amb totes les derivades que això comporta. Ara ho deixen. Volen acabar bé aquest projecte, que va néixer per a un sol dia, perquè la vida canvia, diuen, i per això ho celebren amb un concert, el pròxim 13 d’octubre, a la sala El Torín de la capital garrotxina. Martí Albesa, un dels seus components, recorda que no han deixat mai de banda l’esperit de xaranga al seu estil, que mama de l’ska, del rock, del reggae passats pel sedàs rural. “En el nostre primer concert, hi va haver una resposta no esperada, i amics i coneguts ens van animar a fer-ne més”, diu. I des d’aleshores fins ara.

L’estil dels Greda ha evolucionat des d’aquell concert inicial fins a l’actualitat. Al principi feien uns concerts on l’espectacle tenia un pes específic molt rellevant: hi havia bales de palla a l’escenari, els components de la banda es vestien amb les granotes blaves típiques de molts pagesos, etc. És a dir, que ja des del primer moment, tot, l’estètica i el contingut, giraven a l’entorn de l’orgull rural, un element clau del seu ADN.

En el seu primer disc, que van batejar amb el nom d’El disco, hi van incloure només cançons de taverna típiques de la Garrotxa, que van remasteritzar d’acord amb el seu estil. “Vam agafar el testimoni dels discos que havien fet anteriorment altres formacions garrotxines”, explica Pau Vila, un altre dels membres de la banda. Els Greda es van consolidar gràcies a aquest disc per al cercle de gent que es va fer seu el grup participant al Verkami que el va fer possible. A més, tot plegat va coincidir amb la presentació d’aquest disc en el marc de les Festes del Tura, amb la incorporació d’instruments de vent i de veus femenines. Un altre moment decisiu va ser l’encàrrec de l’himne de la Unió Esportiva Olot, en un moment en què el club milita en la segona divisió B estatal i que té una grada molt animada i activa.

Martí Albesa qualifica de pas definitiu el seu segon disc, Poble de terra endins, amb una dotzena de cançons pròpies. Es tracta d’un treball més professional. Amb aquest disc estan dos estius fent moltes actuacions. “Ens ho vam passar molt bé, més del que ens pensàvem. De fet, la Greda ha estat un projecte d’èxit precisament perquè no ha tingut mai cap pretensió”, afirma Albesa.

La banda ha tingut anades i vingudes de components. “Hem estat una banda líquida. No hi hem tingut mai res tancat”, remarca Vila. Ara, molts es retrobaran, per una nit, a dalt de l’escenari i tots plegats tornaran a ser Greda. La Greda Street Band, doncs, ja ha fet la seva feina. Han estat els continuadors en certa manera dels Xucu-pà –assajaven al seu local–. La porta és oberta per als que vulguin agafar la bandera de l’orgull rural. Després del 13-O, doncs, hi haurà un buit en el panorama musical garrotxí.