Música

la crònica

Ja han tocat a la Copa

Els Amics de les Arts ja van tancar a Girona la seva gira anterior, la de Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure, amb un concert que va tenir lloc al Teatre Municipal el 25 de setembre del 2015, acompanyats per la Dream Big Band de Vicens Martín. Dos anys i un mes després, el grup va cloure diumenge la gira d’Un estrany poder també a Girona, però en un escenari ben diferent, el de les barraques de la Copa, en una nit que van completar els osonencs i hiperbòlics Obeses, legítims Fills de les estrelles.

Es podria argumentar que Els Amics de les Arts tanquen les gires a Girona per comoditat: la meitat del grup –Joan Enric Barceló i Ferran Piqué– viu a la ciutat, així que un se’ls pot imaginar recollint els instruments al final del concert i anant a casa a peu, per començar les vacances com més aviat millor, després d’haver fet més de vuitanta concerts des que van presentar oficialment Un estrany poder, el 30 d’abril del 2017 a les escales de la catedral de Girona, dins del festival Strenes. Ben mirat, encara no han començat les vacances. Han tancat la gira pròpiament dita, però tenen en perspectiva una doble bola extra: la presentació del seu Symphonic Project al Palau de la Música Catalana, el 23 de novembre, precedida d’un assaig amb públic, el dia abans al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Queden poques entrades a la venda.

En resum, no han acabat la gira a Girona per comoditat ni per marxar de creuer l’endemà. Potser hi ha una interpretació més simbòlica. Per a qualsevol músic gironí –fins i tot si és de Vidreres, com Barceló, o de Banyoles, com Eduard Costa–, tocar a la Copa és una medalla que cal penjar en el currículum, encara que sigui en una nit freda com la de diumenge. Durant l’última dècada, Els Amics de les Arts han tocat en teatres, auditoris i festivals de prestigi i prestacions tècniques impecables. Però mai fins diumenge ho havien fet a la Copa.

I en una nit tan especial per al grup van desfilar, en poc més d’una hora i mitja, energètiques interpretacions de Monsieur Cousteau, L’home que dobla en Bruce Willis i L’home que treballa fent de gos, Les meves ex i tu, Louisiana o els camps de cotó, Ciència-ficció, Ja no ens passa o 4-3-3, convivint amb les més recents Les coses, El seu gran hit, 30 dies sense cap accident o Primer en la línia successòria, dedicada a una parella de les primeres files. Complementant la bona feina del Punt lila, Barceló va introduir Jean-Luc recordant que la Copa és “un bon puesto” per anar a la recerca d’un sí, però “només sí és sí”.

I tornant al que dèiem abans: ara Els Amics de les Arts ja poden dir que han tocat al Liceu... i a la Copa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.