Conèixer la veritat
L’escriptor i periodista argentí Matías Crowder, resident a Girona, viatja al passat més tràgic del seu país, a ‘Los jueves de redención’
Matías Crowder va néixer a La Plata (Argentina) el 1973, així que era molt petit quan va tenir lloc el cop d’estat del 24 de març del 1976 que va posar en marxa la cruenta dictadura –l’anomenat Proceso de Reorganización Nacional– que, fins a final del 1983, va provocar la desaparició i la mort de milers de persones, moltes d’elles llançades al mar en els anomenats vols de la mort. Crowder, escriptor i periodista que ja fa uns quants anys que viu a Girona –“Viatjava per Europa i el meu cotxe es va aturar aquí i no va voler seguir... com els bous que transportaven la verge de Luján”, diu amb ironia–, comparteix amb molts argentins les ganes de saber què va passar realment al seu país en aquella època convulsa i terrible. I d’aquest interès per la història del seu país i per conèixer la veritat va sorgir la seva última novel·la, Los jueves de redención (Ediciones de La Discreta ), presentada recentment a la Casa de América, de Madrid, per l’escriptor Emilio Gavilanes. El 23 de novembre, Los jueves de redención es presentarà a la Llibreria 22 de Girona.
La novel·la té un narrador que és com una espècie d’alter ego del Crowder periodista –ara col·labora a Diari de Girona– i també vol indagar en el passat, concretament en uns fets que van tenir lloc la tardor/hivern del 1977 –“Pocs mesos abans del mundial de futbol de l’Argentina”, contextualitza Crowder– a “Los Álamos, el pueblo del Delta donde dejé atrás la infancia. Debería decir donde la perdí, porque es algo que me quitaron”, recorda a l’inici del llibre el narrador, que torna al lloc anys després, el 15 de març del 1999, “a desvelar el secreto”. Ho fa a través de les gravacions dels testimonis dels protagonistes directes d’aquest vell secret “en què tot el poble estava implicat”. Los Álamos és un poble inventat, però el Delta és la desembocadura del riu Paraná. I el secret que es va descobrint a través dels testimonis que donen forma al llibre com un mosaic de cintes transcrites i fragments de diaris personals, té a veure amb la misteriosa història de “los llovidos, como les decían en el pueblo”, en un context general de violència i impunitat. És una ficció, però basada totalment en la realitat: aquella “època molt fosca” en què el petit Matías escoltava tirotejos des de casa seva. “La meva mare ens feia amagar-nos sota el llit i ningú no ens explicava res. Per a nosaltres era molt estrany”, recorda Crowder. I ara, molts anys després, continua lluitant contra l’oblit a través de la literatura.