De Brecht a Ikea

La jove companyia d’OKT, la que dirigeix Oskaras Korsunovas, juga a interpretar la hipocresia del casament denunciat per Bertolt Brecht en El casament dels petitburgesos. Si Brecht fa passar el ridícul als participants de les noces en comprovar que la núvia està embarassada perquè el nuvi s’ha entestat al fet que no podien celebrar el casament fins que no hagués acabat de construir la taula, Korsunovas és mordaç quan diu que, avui, tothom li replicaria que es comprés una taula d’Ikea i no estigués per orgues. Vestuvés (Casament) es representa avui a El Canal en sessió doble (18 h i 21 h).

El text de Brecht no ha perdut actualitat perquè cada cop més la societat de consum estableix unes convencions, més allunyades de la tradició, i més vinculades a les modes. Vestuvés ja ha fet més de cent funcions a Lituània, i presenta una notable gira europea. Korsunovas semblava contradictori, ahir, quan deia que hi havia gags que eren típicament lituans (com ara la referència a l’equip de bàsquet del Zalgiris, que per al pare de la núvia ha perdut tota credibilitat perquè ja no hi ha jugadors lituans en l’alineació, mentre que l’amic de la núvia considera que abans l’equip es confonia amb els altres de la Unió Soviètica). A Lituània, hi ha hagut molta emigració que s’ha desplaçat a països com ara Noruega i la Gran Bretanya. Són comunitats que, segons explica el director, s’han quedat molt tancades en el seu cercle i que conviuen poc amb els autòctons. Per això, s’exclamen que el casament de la funció (aparentment lituà) s’assembla molt al noruec. Ho és, continua dient Korsunovas, per dues raons: perquè els emigrants no han sortit de la seva bombolla a la ciutat d’acollida i també perquè el casament, de manera global, ha perdut l’ànima i cada cop repeteix patrons menys autòctons.

L’arribada de l’OKT al Temporada Alta va ser fortuïta. En realitat, va ser per salvar la producció que havia d’inaugurar el Festival Shakespeare del 2009, que, finalment, es va anul·lar a darrera hora per exigència de l’Ajuntament de Mataró. L’OKT va presentar una versió de La tempesta que va convèncer tant públic i direcció del festival que, des de llavors, no han deixat de rebre invitacions per a repetir en el Temporada Alta. Korsunovas està molt agraït d’aquest privilegi, que assumeix també com una exigència a sorprendre el públic del festival, cada cop. Fent broma sobre la desaparició de les tradicions per culpa del consumisme, el director celebrava que aquesta (que ja s’aventura que no serà l’última visita) “ha esdevingut una tradició de tardor per a la companyia”.

Fins ara, diu el director, les cultures es reconeixien per actes íntims com ara els casaments i els enterraments. Però, darrerament, les peculiaritats culturals s’han difuminat per haver abandonat les seves arrels. Korsunovas considera que aquesta és la problemàtica de la societat consumidora, que es pot titllar “d’estúpida”.

La posada en escena és molt contemporània, d’un to quotidià. Aquest realisme social no atempta contra la distanciació que exigia Brecht en les seves produccions. Els actors han hagut d’entendre la visió crítica del personatge, fer-ne una crítica mostrant aquesta realitat social i política. Aquesta posició radical va confondre a Rússia, on tenen assumit que l’actor interpreta un personatge (fins al punt que és aplaudit quan surt per primer cop a escena abans que digui la primera rèplica). Si Brecht deia que “el camí al cel és molt estret, els seus personatges també són molt estrets: cal treure la personalitat de l’actor per donar cabuda al personatge”, remata el director Korsunovas.