La màgia del dibuix original
Una mostra al Saló del Manga confronta la força del traç de llapis amb els camins que obre la tecnologia digital creant mons amb vida pròpia
El Saló del Manga és com una navalla multiús. En un sol objecte pots triar opcions diferents segons les necessitats. Una de les opcions és poder contemplar exposicions que apropen el visitant a la realitat i fantasia del món del còmic. Enguany hi ha una proposta especial que ve directament del Japó i que ha estat produïda conjuntament per Ficomic i l’Agència Japonesa d’Assumptes Culturals: Llenguatge, objectes i bèsties que recull una selecció d’obres guanyadores del Japan Media Arts Festival, un esdeveniment cultural de molta volada al Japó que mostra i guardona obres de còmic, art, dibuixos animats i videocreació. El protagonisme del còmic hi és present en dues de les tres parts que formen la mostra, i pel comissari de l’exposició, Kôta Toda, “és una ocasió molt especial de poder veure obres originals del Japó, ja que normalment no s’exposen mai”. Interrogat sobre la raó d’aquest fet, respon amb unes reflexions que defineixen molt la indústria del còmic al Japó. “Són treballs pensats per reproduir, no per exhibir-se, i estat fets amb materials de baixa qualitat molt sensibles al seu deteriorament per la llum o el transport.” I afegeix una altra raó: “La producció al Japó és molt intensa, els autors treballen molt i tenen poc temps per fer el treball de selecció.”
La primera part del muntatge comença amb l’exhibició de tres autories. Dues de nipones i una d’espanyola triada pel concepte de la mostra: animals antropomòrfics. Hi podem veure les petites mostres Beastars que exhibeix originals de l’obra del mateix títol en què en un món d’aparença humana els animals herbívors i els carnívors han de conviure. El protagonista és un llop que ha de controlar els seus instints per poder tenir una relació de veïnatge amb la resta de les espècies. “Es tracta d’una mena de metàfora dels conflictes que també tenen els éssers humans”, va explicar en una visita a l’exposició el seu comissari. L’autora Paru Itagaki (Tòquio, 1993) és una de les convidades del saló. També va d’animals antropomòrfics Jasmin. En un món antic però que ja ha creat una civilització, el lleó és l’espècie dominant, és bípede i classifica la resta dels animals segons el seu sabor. Com que les gaseles Thomson són les que tenen menys gust, les utilitzen com a esclaves. L’autora de les obres exposades és Yui Hata. Completa aquest apartat una obra espanyola de la qual es presenten reproduccions: Blacksad, de Juanjo Guarnido i Juan Díaz Canales. L’obra combina l’humor i la ironia amb el dramatisme de la sèrie negra. També amb animals antropomòrfics.
La mostra Llenguatge, objectes i bèsties s’endinsa en una segona part en el llenguatge audiovisual. En una sala fosca podem veure un treball videogràfic en què els autors van enregistrar màquines de fàbriques i tallers japonesos, i van afegir a les imatges música electrònica sincronitzada. També es pot veure una pel·lícula d’animació protagonitzada per un vell televisor llençat en una deixalleria –“parla de com trobar encaix quan perdem els nostres referents habituals”, explica el comissari– i també una singular obra, Biografia ràpida en una societat d’amants evolutius, un programa informàtic del qual veiem projectades les imatges que genera un ordinador a temps real i que representa unitats que es coneixen, estableixen o no relacions, i tenen fill o no. “Néixer, estimar i morir és la premissa del programa que reprodueix a gran velocitat el que és l’essència de la vida”, explica Tatsuo Unedi, creador, amb Daniel Bisig, del programa. Unedi farà una xerrada sobre la seva creació diumenge dins de les activitats programades al saló.
La tercera part de la mostra torna a ser dibuix original centrat en una obra sobre la cerimònia del te.
Autors que amaguen la cara
Una de les principals obsessions dels autors de còmic que són una celebritat al seu país és no ser reconeguts pel carrer. Els seus seguidors els assetjarien. Per això als dossiers de premsa, on hi hauria d’haver una fotografia hi ha una reproducció de la seva obra. Tot i ser present en la presentació de la mostra Llenguatge, objectes i bèsties, la jove autora Paru Itagaki va prohibir que li fessin fotografies. Podrien ser penjades a les xarxes socials i aviat seria reconeguda. Tanmateix l’autora de Beastars tindrà al Saló una xerrada amb els seus fans, que hauran de tenir prou de veure-la amb una singular màscara d’un gall tapant-li la cara. Una de les singularitats d’aquest saló és que permet constatar que la modernitat japonesa es combina amb trets tradicionals poc comuns a Occident.
