Comèdia de corrent altern

Julio Manrique ha reforçat la idea de corrent altern al text de Sarah Rhul de L’habitació del costat. Perquè, al costat de l’avenç científic hi segueix havent la relació personal. Un paral·lelisme que també escriu, en clau de segle XXII, Marc Artigau i Raimon Molins a Alba (el jardí de les delícies). Sarah Ruhl construeix una trama que es deixa enlluernar pels avenços de l’electricitat en l’habitació on es fan els experiments, mentre que, a la saleta d’estar, es reivindica l’amor de mare, d’amant, de parella consumada.

La distribució de l’espai escènic equilibra els dos mons: el sexual (encara que involuntàriament) i científic amb el de la moral i els sentiments. El doctor Givings té por que aquests dos mons es barregin. Creu que són dos elements que s’han de mantenir al marge, que poden ser explosius. Però les dones, sempre més intel·ligents i valentes que els patètics marits encara que vagin amb barret de copa o sàpiguen dibuixar les mans fantàsticament, entendran que la felicitat rau en el llindar de les dues cambres. La vida en parella és molt més completa si es compatibilitzen els sentiments amb la sensualitat.

La trama permet que el públic rigui dels descobriments i que empatitzi amb la vivacitat de la senyora Givings (Carlota Olcina sembla que no tanqui mai els ulls quan conversa, ben viva, vinclant l’esquena exageradament) o amb la bohèmia del pintor (Pol López, sempre és un magnífic antiheroi). Per la seva banda, la còmica Alba Florejachs gaudeix d’un paper dramàtic que sap mantenir molt bé. Mireia Aixalà torna a brillar, amb un preciós secundari. A Xavi Ricart i Ivan Benet els toca els papers més ingrats dels burgesos de pipa i club, que són incapaços d’entendre tot el que passa en el cos de les (seves) dones. Per acabar, cal celebrar el paper d’Adeline Flaun, el personatge que tenint menys estudis, identifica l’orgasme, sap enamorar millor i estima amb més profunditat la seva família.

Tot i el centelleig poètic en les vivències dramàtiques dels personatges, no hi ha la profunditat d’altres muntatges com L’ànec salvatge o El curiós incident del gos a mitjanit, per exemple. Però és lícit rebaixar el compromís social i abordar un camp més plàcid de la comèdia i l’amor. És una obra pensada per a un ampli sector de públic que s’emparenta amb l’aventura benintencionada del Santa nit (Club Capitol, 2014).