Cercles per poder tornar enrere

Després de nombroses vicissituds, triomfs i tragèdies, Sopa de Cabra està en disposició de celebrar el passat, mirant el futur. Així que dissabte el grup va dedicar la segona edició del festival La Nit dels Sopa a commemorar el 30è aniversari de la seva primera i ja mítica maqueta. I ho va fer a La Mirona, sala on Sopa de Cabra encara no havia tocat mai, perquè la banda va tancar la seva primera gran etapa el 2001, just quan la sala saltenca obria les seves portes, i en el seu retorn triomfal el grup s’ha retrobat amb el públic gironí en espais de capacitat superior. Però per fer reviure les sensacions dels primers temps, els de la maqueta del 1988, el grup necessitava un espai més rocker, per exemple un bareto com els dels seus inicis, però ara seria difícil trobar-lo a Girona i molta més gent s’hauria quedat fora. La Mirona es va omplir com en les grans ocasions, amb les dues sales fusionades en una de sola i ben atapeïda. Dissabte, a més, es va solemnitzar amb una placa el bateig de la sala petita, antiga Bombolla, amb el nom del guitarrista Joan Cardona, enyorat Ninyín.

El grup va dedicar els primers 40 minuts del concert a tocar 9 dels 12 temes de la maqueta, en el mateix ordre en què apareixien a la casset, des de Cardíaco y acabado fins a la versió de Fussing & fighting, del mestre jamaicà Lee Scratch Perry, interpretades amb el format inicial de quintet: dues guitarres, baix, bateria i veu. Dues conclusions: aquells principiants ja sabien fer grans cançons –El boig de la ciutat, per exemple– i no eren rockers monolítics, sinó que podien passar de la delicadesa de Passaran uns anys a la revolta de Ninyin’s Mine (“Joder con el poder!”).

Amb el crit de Bona nit, malparits! –encara no estrenat en temps de la maqueta– i Tot queda igual va començar una segona part que va allargar el concert amb 14 temes més fins assolir gairebé les dues hores, ja amb el septet actual. Entre els clàssics de la casa (Si et quedes amb mi, Si et va bé, Sota una estrella, Camins, Podré tornar enrere) i tres temes del més recent Cercles, el grup va anar recordant els amics de sempre presents a la sala i també els absents, inclosos aquells que “són injustament a la presó i a l’exili”. I va tancar el concert amb una acústica Mai trobaràs i un pletòric L’Empordà, que ja ha fet molt de camí trenta anys després de la maqueta.