Un somni postergat
La Fundació Dalí i el Museu del Prado fan realitat el desig del pintor figuerenc de confrontar-se amb Rafael Sanzio amb una exposició que els posa cara a cara
Al tractat 50 secrets màgics per pintar, Salvador Dalí assenyalava que l’aprenent de pintor sabria que el seu quadre ha arribat a la perfecció quan se’l pogués imaginar, “en el decurs d’un somieig prolongat, penjat en un museu al costat d’un dels seus Rafaels preferits”. No s’havia de conformar amb menys per posar a prova el seu talent, com faria el mateix Dalí al llarg de tota la seva vida, des que va quedar subjugat pel mestre renaixentista en les visites al Prado durant la seva etapa d’estudiant a Madrid. Aquest consell de l’artista ja madur que continuava sent lleial al seu Parnàs particular serveix de fil conductor de l’exposició Dalí-Rafael, un somieig prolongat, que es va inaugurar ahir al Teatre Museu Dalí de Figueres amb un col·loqui entre el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, que ha cedit temporalment la rafaelesca Verge de la rosa per a l’ocasió; el pintor Antonio López; el patró de la fundació Òscar Tusquets, i la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. La mostra, de petit format, confronta el quadre de Rafael, que només es podrà veure a Figueres fins al 6 de gener, amb L’ascensió de Santa Cecília, una pintura de mitjan anys cinquanta, en plena època misticonuclear de Dalí, que s’inspira obertament en el delicat manierisme de Rafael, com demostren diversos esbossos i unes làmines d’obres rafaelesques guixades o retallades que completen el muntatge, junt amb algunes monografies sobre l’artista italià procedents de la biblioteca personal de Dalí i un collage de fotografies dels seus tallers, on sempre s’hi entreveu, ben a prop del cavallet, alguna làmina dels seus admirats Rafael o Vermeer.
Per a L’ascensió de Santa Cecília, Dalí no va inspirar-se en la Verge de la rosa, que ha viatjat a Figueres pel fet de ser la menys fràgil de les obres de Rafael que conserva el Prado, sinó en Santa Caterina d’Alexandria, que l’artista català va adaptar als coneixements científics del segle XX, i en especial a les troballes en física nuclear, psicoanàlisi i discontinuïtat de la matèria, resoltes en una imatge que esclata en fragments (unes banyes de rinoceront) sobre un cel gris rere el qual s’entreveu un paisatge de pedra seca típic del cap de Creus. “El localisme de Portlligat per Dalí equival al localisme d’Urbino per Rafael”, va dir Montse Aguer.
El préstec excepcional del pintor renaixentista s’inscriu en la celebració del bicentenari del Museu del Prado, que portarà en gira per diverses ciutats de la península una dotzena d’obres mestres del seu fons. Falomir va recordar que de les més de 3.000 obres que el Prado té en dipòsit a diversos museus, unes 250 són a Catalunya, 77 de les quals, a Figueres, tot i que va remarcar que les millors són al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.