«Resulta molt gratificant coordinar el Poefesta d'Oliva»

—«L'any passat vam tenir la idea de fer-li un homenatge a Brines perquè pensàvem que tocava donat que és una lloança més que merescuda. I en començar a moure la iniciativa, els poetes del seu voltant, amb els que té relació, com per exemple Luis García Montero i Jaime Siles, van respondre de seguida».

—«La veritat es que no li vaig proposar res...(mentre riu) L'any passat ho vam anunciar al final del Festival, i farà sis mesos li vaig telefonar i li vaig dir que m'agradaria dedicar-li l'edició d'enguany. En realitat, més que un homenatge és dedicar-li un acte, perquè això dels homenatges queda un poquet així... Jo el que realment volia era porta-li als seus amics, a la gent que ell té gust de tenir a Oliva».

—«Jo pense que si perquè és un dels pocs escriptors catalans amb el qual Brines té una relació prou especial. Tal vegada perquè Brines ha fet la seua vida a Oliva i, sobretot, a Madrid no ha tingut massa relació amb poetes de llengua catalana. En canvi, amb Enric Sòria té una relació, fins i tot, d'amistat. Enric, per la seua banda, aprecia molt a Brines. A més a més, no es que Sòria tinga poca vinculació a Oliva però, com que viu a Barcelona, ve molt poc per ací. D'altra banda, ha participat anteriorment en el Festival i, quan li vaig dir de fer-li l'homenatge a Brines, em va dir que comptara amb ell.».

—«A veure... a Luis García Montero l'hem convidat perquè, a banda de tenir molta relació amb Brines, jo crec que és un del poetes espanyols més importants de l'actualitat. Després, s'havien de posar, evidentment, autors catalans... Enric Sòria està al cartell per tot el que hem comentat abans, i també hi ha un català que té molta relació amb Brines que és Àlex Susanna. Luis Muñoz és Director de la Residencia d'Estudiantes i, com que Brines passa molt de temps a Madrid, es coneixen molt. Després hi ha una generació de joves poetes valencians que escriuen en castellà i que tenen molta amistat amb ell. De fet, Brines ha estat com el seu mestre. Aquestos són Carlos Marzal i Vicente Gallego. També tenim a l'andalús Antonio Cabrera que viu a València i és un poeta molt reconegut que manté una vinculació especial amb Brines. Després està el periodista Fernando Delgado que és molt amic de Brines; ell és de Tenerife però viu a València. I Jaime Siles que es company de Brines i ha participat també en molts homenatges que se li han fet a Madrid, a Salamaca... I després Fanny Rubio, que ha estat directora de l'Instituto Cervantes a Roma. Per últim, Ana Diz, la meua amiga novaiorquina, que va venir l'any passat al Festival on va conèixer a Brines, i van fer molta amistat... quan vam anunciar que li faríem un homenatge va dir de seguida «pues yo vengo»... La veritat es que ella i Brines no es coneixien de res i van entaular una relació molt bona des d'aleshores».

—«Doncs mira... a banda de ser una persona d'Oliva que, encara que ho ha intentat, mai ha cantat en Oliva -que ja és estrany perquè és una persona que treballa al Palau de les Arts i ha fet audicions per mig món!-, tampoc és massa coneguda ací al poble. D'altra banda, a Brines li encanta l'òpera, n'és un gran aficionat i va bastant a València a veure actuacions. Bé, pensàvem que era un bon any per portar-la. Dolores Lahuerta ve juntament amb Marina Rosell que ja ens ha acompanyat en moltes edicions, crec que ja en fa tres. I ve també la Coral Santa Cecilia d'Oliva... La idea és que al final, com acomiadament, interpreten allò del Cor dels Esclaus de Nabucco amb l'acompanyament del pianista gandià Telmo Gadea i el violinista olivà Darío Herraiz».

—«La veritat es que jo crec que entre poeta i poeta la música relaxa, és com un descans... i és una combinació que funciona molt bé».

—«Bé, jo crec que una de les coses més interessants del Festival és el Tast de la Poefesta (somriu). És veritat perquè, de primer, venen tres poetes diferents però molt bons. Un d'ells és Luis García Montero que és molt conegut i del qual pense que Sabina n'ha adaptat cançons. Després està Ana Diz, la meua amiga, que ens recitarà en castellà. I després tenim a Salem Zenia, un escrpitor amazinc perseguit al seu país que participa en el programa de la Generalitat de Catalunya que acull a escriptors refugiats. I també llegiré jo, que em fa molta il·lusió, perquè he llegit molt poques voltes en el meu poble, i fer-ho ací, a Oliva, entre poetes que admire, gent que conec i en un espai tan íntim i bonic com el «El Tast» de la Poefesta, és un luxe. Pel que fa a la música, ve Marina Rosell, que tots ja coneixem, i Hugo Mas. Aquest és un jove cantant d'Alcoi molt bo que ha musicat molts poetes i fa poc va treure el seu primer disc».

—«Bé, enguany és una prova. És cert que en molts festivals de poesia ja s'incorpora això de fer un after hours i funciona molt bé. Cal dir que els poetes que venen són tot ells molt bons. Ve gent de la comarca com és Teresa Pascual o Josep Piera. Després, participen també poetes d'Oliva com Joan Navarro, Jose Vicente Sala o Josep Lluís Roig. Ve el català Rafael Vallbona. I cantarà la cantant olivana Clara Andrés. I bé, la idea és que la gent vinga al Festival, que se'n vaja a sopar i després vinga al After Hours al pub La Malabar».

—«Doncs, Carmen Calvo té una especial amistat amb Brines. A més, el passat 11 de març vam inaugurar a Oliva una exposició, que recomane molt, de Carmen Calvo sobre la figura de Brines, que estarà al Museu Etnològic fins el 23 d'abril; i quan li vaig comentar a Carmen que en el Festival d'enguany faríem un homenatge a Brines, ella es va prestar a dissenyar el cartell... i ha quedat molt bonic».

—«Jo crec que ha canviat prou. No sé... recorde el primer any com una prova perquè era una cosa que mai havíem fet. I ara... bé, ja tinc més experiència. Han passat sis anys i controle més la situació. Ara és anar canviant i anar innovant... i jo crec que allò bo que té aquest festival és que cap poeta, a pesar de ser primeres files del panorama actual, ha dit mai que no a participar-hi perquè els atrau que siga a Oliva, a València, on coses d'aquestes no se'n fan massa i on l'esdeveniment Poefesta té renom a nivell nacional i està molt ben considerat. I jo crec que, a banda de l'organització, la recepció del públic -que omplir un teatre amb això també és difícil!- ens ha permés portar a gent molt bona».