La llum de l’honradesa

Els orígens dels fars es remunten a l’antiguitat, quan es comença a estendre la navegació nocturna en alta mar. Però és a partir del segle XIX, coincidint amb l’eclosió dels avenços tecnològics i energètics, que aquest tipus d’instal·lacions viuran una autèntica expansió i els governs d’arreu del món incrementaran els esforços per implementar-los. Serà en aquells moments quan a l’Estat espanyol s’establirà un pla de construcció i millora del sistema de fars, en què també participarà el litoral gironí. Inicialment, el Ministeri de Foment sospesarà la possibilitat de construir dos fars, un a les illes Formigues i l’altre al cap de Sant Sebastià; però les dificultats d’enginyeria i l’elevat cost de la primera opció faran que finalment s’opti només per la segona. La tramitació serà lenta i plena d’obstacles. El projecte no s’aprovarà fins al 9 de juny del 1855 i les obres de la “nova, elegant i magnífica farola de Sant Sebastià” no finalitzaran fins a la primavera del 1857.

L’acta de la inauguració, datada l’1 d’octubre d’aquell any, recull l’estol interminable d’autoritats que van participar-hi, des del governador civil fins al bisbe de Girona. El document és fred, burocràtic però, malgrat tot, ens permet conèixer alguns detalls d’aquell acte. La comitiva segueix a peu a través de la carretera oberta expressament, fins a arribar a l’esplanada del davant i, tot seguit, ressegueix el perímetre de les instal·lacions. Després de la cerimònia religiosa, l’armador fa lliurament d’una petita llum a l’enginyer de la província i aquest, com si es tractés d’un testimoni, la trasllada al governador civil, que és l’encarregat d’encendre una de les metxes de la làmpada. Els enginyers, tot seguit, es fan càrrec de l’encesa del conjunt de l’aparell. Amb la instal·lació ja en funcionament, les autoritats es traslladen al pis inferior i, des de l’escala exterior de l’edifici, pronuncien els respectius discursos. El primer a prendre la paraula és el governador civil, Antonio Halleg, que dedica fervents elogis al “magnánimo corazón de S.M. la reina, que [...] no abriga otro deseo que el bien de los españoles y solo anhela favorecer los pensamientos útiles, las mejoras materiales, las glorias nacionales; únicamente quiere enjugar las lágimas del desvalido, socorrer al pobre, consolar al afligido”. Després d’aquest fragment embafador, el governador dedica algunes paraules a la vila de Palafrugell, que ha estat l’afortunada “que su término fuese elegido para construir en él uno de los mejores, más elegantes y preciosos faros que se concocen”. Les intervencions dels enginyers se centren a recordar el sistema modern d’aparells lenticulars ideat per l’enginyer Fresnel, una autèntica revolució per al món dels fars. L’enginyer director de les obres, per la seva banda, ressegueix els entrebancs que ha hagut de superar les obres, entre els quals destaca “el mucho tiempo que los fuertes vientos obligan a perder en esta localidad y las malas condiciones en las que se hallaban los materiales”. Una vegada recepcionades les obres, els actes finalitzen amb un crit de “viva la reina, que fue varias veces repetido con el mayor entusiasmo por todos los espectadores”.

La instal·lació es convertirà, ja des d’abans d’estrenar-se oficialment, en un reclam turístic de primer ordre. Un mes abans de la inauguració, per donar-ne exemple, el Diario de Barcelona informava de la notable afluència de “forasteros” que el visitaven; i n’atribuïa bona part del mèrit a “la caballerosidad de los encargados de aquel edificio, que con una galanteria digna de elogio se prestan gustosos a enseñarlo, haciendo una relación suscinta del edificio y su maquinaria”. Els faroners esdevindran uns amfitrions de primer ordre. Amb el pas dels anys, el far de Sant Sebastià s’ha consolidat com un equipament insubstituïble; i la seva silueta, definida del tot dos anys després d’aquella inauguració, s’ha integrat plenament al paisatge, talment com si hagués estat esculpit per la natura. El far, però, no només ha permès orientar els vaixells que han transitat per aquesta zona, sinó també alguns projectes col·lectius. Va ser precisament en aquest indret on es va signar, fa poc més de quatre anys, l’anomenat Manifest del far, a través del qual una quinzena d’organitzacions patronals donaven suport al dret a decidir. Alguns anys abans, el diputat i geògraf Miquel Santaló ja va deixar escrit en el llibre de visites: “Així com a cada cap hi ha una llum per orientar el mariner al seu camí, a cada poble hauria d’haver-hi un llibre que orientés l’home cap a l’honradesa.”