Abaixar el teló mirant al futur
Temporada Alta acaba amb xifres positives, com un repunt de l’ocupació fins al 94,4%, i afronta el futur amb més optimisme per la reducció de la mitjana d’edat fins als 40 anys
Temporada Alta ha abaixat el teló de la 27a edició refermant-se com la capital escènica de la tardor. Ho fa després d’haver ofert 228 funcions d’un total de 96 propostes i d’haver assolit fins a 48.825 espectadors, dada que suposa 2.648 espectadors més que el 2017. Comparant xifres, l’any passat l’ocupació va ser d’un 90%, mentre que enguany ha augmentat fins al 94,4%. El nombre de participants en el Temporada Alta s’eleva a les 59.299 persones si, als espectadors de sala, hi afegim els participants en les activitats complementàries (3.552) i els participants en el projecte A tempo (6.206).
Xifres realment positives que el director del festival, Salvador Sunyer, vol remarcar. Hi afegeix, però, que encara el satisfan més altres dades, com les que revelen que han aconseguit reduir la mitjana d’edat del públic fins als 40 anys, tres anys menys que en l’última edició. “Dades com aquestes són les que ens fan veure el futur amb més optimisme”, va declarar en la presentació del balanç, ahir a Girona.
Aquestes, però també d’altres, com ara que han detectat que s’està equilibrant una mica més la balança entre homes i dones assistents (guanyen elles per majoria encara, amb un 66,49%) i la presència de nous públics (uns 6.367 espectadors). També destaca l’èxit del programa social i educatiu que impulsen, A tempo, del qual s’han vist beneficiades gairebé 10.000 persones, entre estudiants (5.579), docents (557) i col·lectius (3.508). Una línia estratègica que, com ja ha anunciat Sunyer, es potenciarà “per continuar acostant les arts a les aules i perquè permet crear ciutadans més crítics”.
Tot fent un repàs de la programació, el director del festival ha volgut destacar que els muntatges –la majoria, estrenes– han reeixit amb la voluntat de tractar temes que estan a l’ordre del dia. Per damunt de tots, sí que en va voler destacar dos: Requiem pour L., per la seva valenta aportació a l’hora de tractar el tema de l’eutanàsia, i Macho man, una instal·lació d’Àlex Rigola al voltant de la violència de gènere que “és un exemple del sentit que té l’art”. “No descartem reposar-la bianualment perquè “així la puguin apreciar els estudiants de batxillerat de la ciutat”, va reblar.
Temporada Alta forma part de fa temps del circuit internacional de festivals i, per tant, ha programat alguns dels grans noms de l’escena europea. “Noms que marquen la línia de present i de futur de l’escena internacional”, com ara Thomas Ostermeier, la companyia 1927, Oskaras Korsunovas, Alain Platel i Jan Fabre, així com artistes i companyies del país que treballen a escala internacional, com Angélica Liddell, Lali Ayguadé i Àlex Rigola.
En total, s’han presentat 20 espectacles de fora de Catalunya, amb l’objectiu no només d’incorporar noms internacionals al programa, sinó d’impulsar projectes que ajudin els artistes catalans a internacionalitzar-se i que ajudin el festival a ser present en el circuit internacional, per tal de crear vincles que permetin la coproducció amb operadors estrangers i la presentació de projectes d’aquí a tants països com sigui possible. La vocació internacional de Temporada Alta no acaba aquí i, ara que es tanca el festival, arrenca Temporada Alta a Iberoamèrica, el projecte que fa de trampolí perquè artistes del país puguin presentar les seves produccions a l’altra banda de l’Atlàntic, donin a conèixer el talent català i fomentin noves aliances i relacions amb el teatre i els artistes de l’Amèrica Llatina.
Més coproduccions
Aquest any s’ha continuat apostant fort per les coproduccions. Cal destacar L’omissió de la família Coleman, en què Claudio Tolcachir ha treballat amb un equip artístic i de producció totalment del país que, després d’estrenar-se en el festival i de fer temporada al Teatre Romea, té previst fer gira per Catalunya. També La neta del senyor Linh, en què Guy Cassiers, amb base a Anvers, ha treballat conjuntament amb Lluís Homar i un equip tècnic i de producció català. Altres exemples d’obres coproduïdes pel festival que ja tenen gira garantida són Macho man d’Àlex Rigola –que farà gira per l’Estat espanyol i a escala internacional–, Mili KK –anirà a l’Escenari Joan Brossa al maig–, Els ocells –faran temporada a la Sala Beckett de Barcelona– i Kassandra.
El festival té en marxa dos estudis per calcular l’impacte econòmic que té. Aquest any, 263 persones han treballat directament per a aquest esdeveniment, que s’afegeixen a les prop de 700 que hi han portat les diverses companyies. Des del festival s’han gestionat 1.125 pernoctacions d’hotel a Girona, Salt, Banyoles i Torroella. El pressupost d’aquest any ha estat de 3,3 milions d’euros com a quantitat provisional de tancament. Dels quals, un 47,5% s’han obtingut amb aportació pública; un 29%, amb patrocini i altres recursos, i un 23%, amb taquillatge. Segons Sunyer, l’objectiu és aconseguir que cadascun d’aquests tres àmbits acabi aportant una tercera part de la despesa global.
