108: la segona residència
El Ritz, ara El Palace, celebra el centenari amb una ruta daliniana per l’hotel, on l’artista tenia habitació
Hi ha hotels que tenen una màgia afegida per les personalitats que s’hi van hostatjar o pels esdeveniments especials que hi van ocórrer. L’antic Ritz de Barcelona, ara El Palace, és un d’aquests establiments en què les històries singulars impregnen cada racó. Francesc Macià, el mariscal Petain, Walt Disney, Jean Cocteau, Joséphine Baker, Sofia Loren, Cary Grant, Frank Sinatra, Michael Jackson, Paul McCartney i Madonna n’han estat alguns dels hostes il·lustres. Alguns, com Xavier Cugat, que hi va viure la darrera etapa de la seva vida, el van convertir en casa seva. Per Salvador Dalí, que només tenia una residència fitxa, la de Portlligat, el Ritz/El Palace va esdevenir una segona residència molt freqüentada, atès que li servia de pont de les estances primaverals i estiuenques a Cadaqués i les hivernals a Nova York i París. N’ocupava l’habitació 108 i, a més, solia llogar-ne una altra per a les seves visites, per treballar o per a les seves performances. Per aquella època es veia molt amb Amanda Lear, que va ser una mena de segona musa. Per rememorar la presència de l’artista empordanès a l’hotel, i coincidint amb el seu centenari, el 2019, El Palace crea l’activitat Dalí Experience, que permetrà tant als clients com als visitants de fora fer un recorregut pels indrets de l’hotel que encara conserven la memòria de l’artista, i podran conèixer algunes de les anècdotes que Dalí va protagonitzar. Per exemple el dia que va voler fer encabir, sense èxit, un cavall per l’ascensor. Es tractava d’un cavall blanc dissecat que volia regalar a Gal·la per a la seva residència de Púbol. Dalí va adquirir-ne un i el va fer sacrificar a l’escorxador, caprici que ara no podria realitzar. El va anomenar Rocibaquinante, contracció dels noms dels cavalls del Cid i del Quixot. Com que no va cabre per l’ascensor va pujar per les escales creant força rebombori per la singularitat de l’escena i per la dificultat de fer pujar una peça de 400 quilos. L’endemà, Dalí va convocar la premsa per fer-se fotografiar sobre la pobre bèstia, que aquell dia tenia unes marededeus de la Macarena com a ornament. Un dels altres fets insòlits passat al Ritz va ser el que es va produir com a conseqüència de l’encàrrec del Gremi de Joiers de Barcelona d’un cartell. Dalí va fer arribar joies amb un valor de 250 milions de pessetes i les va posar dins la banyera de la seva habitació, on també va introduir dues models, els cossos de les quals va recobrir amb cargols. Per testimoniar aquesta performance de nou va cridar la premsa en una de les seves accions artístiques publicitàries.
El món gastronòmic també serà present en la Dalí Experience amb un menú al restaurant L’Éclair elaborat per Jaume Subirós, del Motel Empordà, amb col·laboració del xef d’El Palace Marc Mallasén. Els dos cuiners s’han inspirat en els gustos de Dalí.
La presència del menjar a l’obra de Dalí és constant. Va crear un univers amb els pans i els rellotges tous es van inspirar en un formatge camembert que va veure desfer-se damunt la taula. Dalí també va abraçar els llibres gastronòmics: Las Cenas de Gala, de l’any 1973. Quatre anys després publicaria Los vinos de Gala, que ha servit d’inspiració pels vins que acompanyaran el menú. També se servirà el còctel Gala-Dalí en el Bluesman Coctail Bar.