Revolta social «pirandelliana»

Tom Stoppard ja va escriure una peça en què donava dignitat als dos eterns secundaris (Rosencrantz i Guildenstern) de Hamlet. Aquests dos amics del príncep de Dinamarca desapareixen després d'un parell de curtes rèpliques. Shakespeare no va tenir el detall de matar-los en escena, quan es descobria el parany que havia de posar fi a la vida del seu company d'estudis. Stoppard imaginava l'opinió dels personatges avorrits i disgustats, entre caixes. Ara, Marc Rosich i Antonio Calvo signen Vittoria (premi del públic al Festival Lola d'Esparreguera), una comèdia al Club Capitol en què es retroben els esperits de la diva Macbeth (que també fa de venedora de ganivets a domicili) i la romàntica Ofèlia (pàmfila, no se sap imposar al venedor d'una Blackberry i ara no sap esborrar l'entrada de Hamlet de la memòria de l'aparell). El desgreuge (còmic) a Shakespeare no s'atura. També aquest mes de març la companyia El Nacional No Ens Vol ha estrenat H.I.M. a la Nau Ivanow. Són les sigles de Hamlet, Iago (l'ésser maquiavèl·lic d'Otel·lo) i Macbeth, que aventuren un pacte amb no se sap qui per sortir de plànol i canviar el seu destí tràgic. Personatges del món, uniu-vos! Proletaris de l'escena, feu un gir al drama! Que l'ànima de Pirandello permeti explicar-se i salvar els assassinats.

Macbeth es passeja amb una bata vella a H.I.M. S'ha cansat que la seva dona li avivi l'ambició. Ara es deixa alliçonar per una veu que dóna les ordres per un telèfon fix. Doncs es veu que la dona ja no el persegueix, a Vittoria. Vestida de catwoman, recomana Ofèlia acabar la seva follia a tall de ganivet. Li diu en italià tot cantant àries i fent evident que ofegar-se en un llac és una mort massa humida. Ofèlia diu que no, que prefereix l'accident, mentre cau en un bucle lingüístic (homenatge a l'autor i actor Jordi Oriol) impossible. Ella parla en castellà i rep SMS cruels de Hamlet. Aquest, per la seva banda, més que el dubte, li pot la il·lusió de començar una vida nova (a H.I.M.). Com la revista que li ha manllevat el nom. El viatge dels personatges, com el teatre, serà un miratge.

Potser el primer presagi d'aquesta revolta silenciosa va ser a la Villarroel. Pirandello també va ser ingrat amb una família que, a causa d'un drama massa sanguinari, decidia que mai pujarien a escena. Aquestes ànimes en pena deambulen per les taules d'autors perquè algú els doni vida. Pirandello imaginava a Sis personatges en busca d'autor que la seva prèdica es feia en una freda sala d'assaig. Sense l'escalf del públic. Sense la comprensió dels espectadors que entenguessin aquella passió, aquella violència, aquell silenci d'un nadó mort ofegat per enveja o per error. Doncs a la Villarroel els personatges s'erigien enmig d'una funció. Ai, si Shakespeare hagués conegut Pirandello...