El patrimoni de tots

Diu l'alcalde de Canet, Joaquim Mas, en la presentació del llibre Canet de Mar. Història i Arquitectura: «Sortosament el patrimoni local seguirà, majestuosament, observant-nos des de les finestres de les cases que configuren el llegat arquitectònic del nostre Canet de Mar.» Hi estic plenament d'acord, i més quan tinc a les mans el resultat d'un llarg procés de feina i dedicació per transformar en llibre de consulta el catàleg del patrimoni aprovat el 2007 i que preserva amb minuciositat tots aquells elements arquitectònics que han fet d'aquest municipi maresmenc un dels més representatius pel que fa a riquesa urbanística. Es tracta d'un volum pensat no només per als estudiosos, sinó per a tota aquella gent, de Canet o no, que vol conèixer de primera mà la història que amaguen les façanes de les cases, les parets del castell de Santa Florentina o les altes finestres de les fàbriques tèxtils. Ho sap prou bé el regidor de Cultura, Òscar Figuerola, que explica amb satisfacció el projecte convertit ara en llibre amb una profusa i agraïda presència de material gràfic. «Ens calia aquesta obra per fer entenedora a la gent com és de valuós el llegat arquitectònic que l'envolta cada dia», apunta, i hi afegeix: «És la carta de presentació dels fonaments de la història d'un poble.»

Uns fonaments que s'endinsen en el passat per recollir els primers vestigis dels assentaments romans, passant per la formació dels espais urbans, la consolidació del poble, l'esclat del Modernisme a ritme de teler i les darreres transformacions que han dotat de personalitat pròpia la població. Figuerola explica que no li consta en l'àmbit de país un exercici de plasmació urbanística com la d'aquest volum. «Hi hem esmerçat molts esforços i voluntat, a crear un material atractiu i engrescador que quan caigués a les mans del lector creés la necessitat de fullejar-lo», comenta. I de fet és el que passa quan t'entretens a resseguir-ne els capítols. Hi apareixen, evidentment, les cireres del pastís de l'herència modernista de l'insigne Lluís Domènech i Montaner. Una bellesa indiscutible d'edificis que comparteix espai amb masos, panteons i habitatges familiars que, en preuades ocasions, han permès als redactors de l'obra penetrar en els seus interiors tancats a l'ull públic. «La col·laboració dels propietaris dels habitatges catalogats ha estat decisiva, i agraïm especialment aquella gent que ens ha obert les portes de casa seva per obtenir un material gràfic molt important per al nostre arxiu municipal», rememora el regidor de Cultura. És el cas, sense anar més lluny, de la casa Serra Pujades, de la riera de Sant Domènec, o la casa Puxan del carrer Ample. Per Òscar Figuerola, a la satisfacció de treballar amb un grup de gent tant de l'Ajuntament com d'entitats com ara el Centre d'Estudis Canetencs o Edicions Els 2 Pins, s'hi afegeix el plaer de descobrir, encara avui, informació nova sobre edificis destacats de Canet. «La recerca d'informació va permetre a l'historiador Carles Sáiz verificar que l'antiga fàbrica Carbonell Susanna, del Torrent dels Lledoners, no era obra de Domènech i Montaner, sinó de Josep Puig i Cadafalch, que posteriorment en va exportar el disseny a Barcelona», descobreix. Una petita gran mostra de com arriba a ser d'actual i apassionant la recerca en el passat.