Patrimoni
Els feliços anys vint de Palamós
L’Arxiu Municipal rep la cessió d’onze pel·lícules de finals dels anys vint conservades per la família Escoruela Vidal, en format 9,5 mm i sense so
Veure filmacions de com era Palamós a finals dels anys vint del segle passat, tot gaudint de la festa major o de l’activitat al port, ara és possible gràcies a les pel·lícules de la família Escourela Vidal. Es tracta d’onze filmacions en format 9,5 mm i sense so que han estat cedides per la família a l’Arxiu Municipal de Palamós.
Les pel·lícules recullen la vida quotidiana pública de la vila, com ara la festa major i els gegants, el trànsit de les persones pel carrer, el mercat, una missa de campanya, processons amb el bisbe, la festa de l’arbre, una desfilada de soldats i activitats escolars, així com imatges del passeig de Palamós, del port –amb el trànsit d’embarcacions i la càrrega i descàrrega de vaixells– i del camp de futbol, i d’excursions fetes per la família, entre d’altres. En total són onze pel·lícules, la majoria d’una durada d’entre 9 i 14 minuts, que mostren activitats ordinàries i extraordinàries que tenien lloc principalment a Palamós durant una època de què el servei d’arxiu no conserva enregistrament d’imatges en moviment.
La família Escoruela Vidal va residir uns anys a Palamós durant el primer terç del segle XX, coincidint, segurament, amb el nomenament d’Andreu Escoruela Gozalvo com a administrador de duanes del port de Palamós, el 1918. La seva estada al municipi i la seva activitat professional fan pensar que, molt probablement, fos ell mateix l’autor de les pel·lícules d’aquest fons que enregistren, amb una voluntat clara de documentar, l’activitat diària del Palamós de finals dels anys vint.
Per al servei d’arxiu, la cessió del fons documental permet salvaguardar un patrimoni audiovisual que forma part de Palamós, de la memòria col·lectiva del municipi i de la seva societat. Ha estat gràcies a la iniciativa d’una família que ha conservat els materials fins ara i que va tenir la visió i la capacitat d’utilitzar la tècnica de l’època per gravar el que ara és un tresor de la memòria.