Salut vs. Cultura?

El polèmic desacord entre l’Ajuntament de Barcelona, el Servei Català de la Salut (CATSalut) i els veïns del barri del Raval, per una banda, i el Macba, per l’altra, que fa que no es trobi una solució que compatibilitzi la necessitat d’ampliar l’espai del Macba i la reforma i remodelació del CAP del Raval, va tenir ahir un nou episodi amb la presentació a l’Ateneu Barcelonès del Manifest del Macba. Salut i Cultura, tot pel Raval, impulsat per la plataforma +Macba +Cultura i signat per 300 persones de l’àmbit de la cultura i prop de 3.000 signatures més de ciutadans que reclamen que la capella de la Misericòrdia es mantingui com a espai del Macba. La capella serviria per allotjar la col·lecció permanent del museu de creació contemporània. L’espai alternatiu, al qual el Macba s’oposa a anar, és a l’edifici on es troba l’actual ambulatori Lluís Sayé Raval Nord, ubicat a l’antic Dispensari Antituberculós de l’arquitecte Josep Lluís Sert. El Macba creu que amb les reformes respectuoses d’aquest edifici històric s’hi podria encabir un nou i més ampli CAP i que, per contra, per les necessitats del museu el més ideal i econòmic seria continuar a la Misericòrdia.

L’Ajuntament de Barcelona havia cedit la capella de la Misericòrdia al Macba per cinc anys, però ha anunciat que en el ple de febrer es plantejarà la retirada del Macba de la capella. Davant d’aquest fet la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, present en l’acte de lectura del manifest, va fer una crida a “frenar el desnonament que pateix el Macba a mans de l’Ajuntament”. Grandes també va demanar a l’Ajuntament i al Servei Català de la Salut que reconsiderin les propostes alternatives fetes per arquitectes del consistori i el Departament de Patrimoni de la Generalitat. Segons aquestes propostes, la reforma i ampliació de l’antic Dispensari Antituberculós perquè s’hi instal·li el nou CAP és “viable”, i els arguments esgrimits a favor del canvi d’ubicació no són “sostenibles”. Grandes va assegurar que la Misericòrdia és l’únic edifici contigu disponible que es pot connectar arquitectònicament al Macba, facilitant el recorregut dels visitants i l’exposició de les 6.000 obres que actualment no es mostren per falta d’espai, per això considera que no s’ha de “diluir la capacitat de creixement del museu al voltant de la plaça dels Àngels”, on s’ubica. Grandes va explicar que si el Macba no ocupés la capella de la Misericòrdia hi hauria una pèrdua de cinc milions d’euros d’aportació de fons europeus i una petita part de l’Estat.

El portaveu i impulsor de la plataforma, el galerista Joan Anton Maragall, va ser l’encarregat de llegir el manifest signat per personalitats com Antoni Vila Casas, Michael Nyman, Vicenç Altaió, Sabino Méndez, Carme Riera, Isabel Coixet, Isona Passola, Pere Portabella i Albert Serra, entre altres. Maragall va demanar que es deixi de banda la “demagògia” i es facin compatibles l’ampliació del Macba i la de l’ambulatori, i va reclamar que “l’art contemporani no sigui ni moneda de canvi ni arma electoral per a ningú”.

A l’acte també hi va ser el director de Barcelona Global, Mateu Hernàndez, que va qualificar la polèmica de “fals debat, trist per a la ciutat, la cultura, la salut i especialment per al Macba”, i va assegurar que “hi ha espai tant per al museu com per a la sanitat, al Raval”. A la taula també hi seia l’artista Ignasi Aballí, que va dir: “Em preocupa la direcció que prenem de pèrdua del pes cultural que havia tingut aquesta ciutat.” Mentre això succeïa, un grup de manifestants concentrats a les portes de l’Ateneu Barcelonès amb pancartes cridaven: “Sanitat pública per al barri” i “classistes, sou uns terroristes”. D’altra banda, la plataforma CAP Raval Nord va entregar 6.500 firmes a l’Ajuntament de Barcelona per demanar la construcció del nou centre a la Misericòrdia.