eLS PREMIS DE L’aCADÈMIA DEL CINEMA eSPANYOL
‘Campeones’ i ‘El reino’ triomfen als Goya 2019
Javier Fesser s’emporta el guardó a la millor pel·lícula, i Rodrigo Sorogoyen, el de millor direcció
Antonio de la Torre i Susi Sánchez guanyen els premis als millors actors protagonistes
Campeones i El reino han estat les dues grans guanyadores de la 33a edició dels premis Goya. En una gala dominada durant molta estona per la cinta sobre la corrupció dirigida per Rodrigo Sorogoyen, que ha sumat set premis, entre els quals els de millor direcció i actor protagonista (Antonio de la Torre), Campeones ha donat la sorpresa final i s’ha emportat el premi a la millor pel·lícula. Abans, havia guanyat el guardó a la millor cançó, Este es el momento, de Coque Malla, i el de millor actor per a Jesús Vidal. Es dona la circumstància que la majoria d’actors d’aquest film tenen discapacitat intel·lectual. “Al principi del rodatge els anomenàvem discapacitats –ha dit el director, Javier Fesser, en rebre el premi–, després els vam començar a anomenar persones amb discapacitat intel·lectual i els hem acabat dient campions. Els dono les gràcies per incloure’ns en el seu món, que és un món que surt del cor, no del cap.”
Però la pel·lícula més premiada de la nit ha estat El reino, una denúncia de la corrupció a l’Estat espanyol que no esmenta llocs concretes ni partits, però sembla inspirada sobretot en els casos de corrupció del PP al País Valencià. A més del premi a millor direcció i actor protagonista, El reino s’ha endut els guardons a millor actor de repartiment (Luis Zahera), banda sonora, guió original, muntatge i so.
Buenafuente i Abril
Andreu Buenafuente i Sílvia Abril no han decebut com a presentadors, tot i que el guió de la gala no ha estat rodó. En la llarga introducció, han fet riure amb alguns dels gags, i després han ballat amb un grup de dansa, han presentat el premi a millor vestuari en roba interior... Andreu Buenafuente ha fet una imitació de Groucho Marx, de qui sempre se n’ha declarat fan incondicional, i al final ha demanat respecte per als còmics: “Per què no deixeu l’humor tranquil? És de les poques coses que ens uneixen i ens fan una mica mes lliures, com el cinema”, ha dit. També ha dit algunes paraules en català. L’independentisme ha estat motiu d’un parell de petits gags. No hi ha hagut cap referència als presos polítics. En una cerimònia no gaire polititzada, sí que hi ha hagut, en canvi, reivindicacions dels drets de les dones i la igualtat de gènere. Eva Llorach ha guanyat el Goya a l’actriu revelació per Quién te cantará i, en els agraïments, ha fet aixecar les dones de la sala i els ha dedicat el premi perquè “ser dona és molt difícil”. Arancha Echevarría, Goya a la millor direcció novella per Carmen y Lola, ha recomanat que la vagin a veure els intolerants per què és “una pel·lícula sobre gitanes, lesbianes i dones”. Carolina Yuste ha guanyat el Goya a la millor actriu de repartiment per aquesta pel·lícula.
El Goya d’Honor a Narciso Ibáñez Serrador, absent per motius de salut a la gala, s’ha resolt amb l’homenatge des de l’escenari de coneguts directors de cinema de terror i fantàstic –que tant va contribuir a divulgar– com Bayona, Amenábar, De la Iglesia, Balagueró....
Susi Sánchez ha protagonitzat una de les sorpreses de la nit, en guanyar el premi a millor actriu per La enfermedad del domingo, de Ramón Salazar, que va ser seleccionada per la Berlinale. S’ha imposat a Najwa Nimri, Penélope Cruz i la favorita, Lola Dueñas, protagonista de Viaje al cuarto de una madre, coproducció catalana que, contra pronòstic, no s’ha endut cap premi. També se n’ha anat amb les mans buides Isaki Lacuesta, nominat a millor direcció i pel·lícula per Entre dos aguas, però ha tingut la satisfacció de sentir dir a Rodrigo Sorogoyen, durant els agraïments pel Goya a la millor direcció, que al seu parer, la d’Isaki Lacuesta és la millor pel·lícula d’aquest any.
Altres guardonats de la nit són el documental El silencio de los otros, que homenatja les víctimes del franquisme que encara reposen en fosses comunes; el llargmetratge d’animació Un día más con vida; Roma, com a millor pel·lícula iberoamericana, i Cold war, millor producció europea.
La sombra de la ley, dirigida per Dani de la Torre i ambientada a la Barcelona als anys 1920, ha aconseguit tres premis tècnics: millor fotografia, direcció artística i vestuari. El hombre que mató a Don Quijote, de Terry Gillian, ha guanyat els guardons a la millor direcció de producció i al millor maquillatge i perruqueria.
Pel que fa als curts, el de ficció ha estat per a Cerdita, de Carlota Pereda; el de documental se l’han emportat Carles Bover i Julio Pérez per la producció balear Gaza, i Cazatalentos, de José Herrera, ha estat distingit com a millor curt animat.
