«Ocàs: més nuclears que del Barça»

«A Ocàs som més nuclears que del Barça, i gosaria dir que fins i tot som més nuclears que vostè», afirma Ismaelet Pidal, l'alcalde del poble fictici d'Ocàs, quan parla per telèfon amb el president d'Enreda. Això passa a les primeres pàgines de Cementiri nuclear, la novel·la satírica que acaba de publicar Aeditors. Una obra que ara veu la llum gràcies a l'aval d'Andreu Carranza i Toni Orensanz. La història comença quan Ocàs –un poble imaginari de la Ribera d'Ebre que té les mateixes lletres que Ascó, però desordenades– rep l'ordre de celebrar un ple extraordinari per presentar la seua candidatura a l'MTC, i acaba amb una paròdia del ple que Ascó va celebrar el 26 de gener. De fet, el seu alcalde és una «caricatura» del convergent Rafael Vidal. A més, també hi ha paròdies d'altres polítics riberencs, com Gastanza o Parici, l'alcalde del poble imaginari de Ribablava.

A banda d'això, Enresa és Enreda, i l'AMAC és la MAC. A més, la novel·la també ridiculitza la dèria dels seus protagonistes per canviar el nom de les coses. Així, tot i que els dirigents d'Ocàs volen fer un «cementiri nuclear», un tècnic «molt independent» d'Enreda els convenç que han de dir «MTC», i que els residus de les centrals atòmiques són un «combustible» gastat que gràcies a la ciència tindrà una nova vida. L'autor de Cementiri nuclear exagera aquesta pràctica fins a l'extrem i explica que Barandes –el malnom amb què s'anomena l'alcalde d'Ocàs a tota la novel·la– ha decidit canviar el nom del cementiri del poble pel de Magatzem Eterno de Muertos (MEMU).

«El més interessant de la novel·la és que ha sabut captar l'humor propi de les Terres de l'Ebre», va destacar ahir l'escriptor riberenc Andreu Carranza. De fet, va remarcar que Cementiri nuclear és una obra «fresca i molt actual», escrita al mateix temps que es coneixien els fets i els detalls sobre la candidatura asconenca a l'MTC. «Per tant, s'ha de llegir com si fos fruita madura», va afegir-hi l'autor d'Impremta Babel. «Carranza també va dir que Dorca –un hipotètic pastor lletraferit que viu aïllat voluntàriament a les muntanyes dels Ports– és un personatge esquerp i poc amic de les entrevistes, una mena de «Salinger de les lletres ebrenques» que surt a la llum per primer cop. De fet, Carranza va assegurar que ell mateix i Orensanz són els seus representants literaris i que ja tenen l'encàrrec de fer les presentacions de la novel·la.

«El valor que té Cementiri nuclear és aquest punt en calent, com una escopinada, i això fa que la novel·la siga molt viva i que funcioni», va valorar ahir Orensanz. «Està inspirada en el que ha passat a Ascó, però tot plegat és una caricatura; més que retratar el que ha passat, se'n fot», va precisar. Però l'escriptor, que acaba de publicar El falsari, va assenyalar que la realitat de la candidatura d'Ascó a l'MTC també té un vessant còmic, que ha fet més fàcil la «inspiració caricaturesca», ja que «un poble petit ha decidit una cosa molt important, sense tenir-ne ni idea».