La mare de totes les cuines
Joan Roca publica ‘Cuina mare’, un llibre culinari amb què reivindica la tradició i l’herència, també de valors
Joan Roca i Fontané (Girona, 1964) sempre ha conviscut entre olles i cassoles. Encara recorda, com si fos ahir, aquelles aromes que el van enamorar de petit, com ara la de la ceba fent-se lentament i amorosa, al llarg de tot el dia, per tenir preparat el sofregit de l’endemà. A Can Roca no es tancava mai. Ni per Nadal, quan juntament amb els seus germans celebraven el tió al costat dels comensals que venien a menjar al restaurant dels pares. “Ho vivíem tot de manera natural. El nostre era una restaurant familiar, situat en un barri obrer als afores de Girona, obert a totes hores i a tothom. La nostra mare és la font de transmissió de coneixement, tant del receptari com de valors, que és més important encara. Valors com ara la humilitat, la solidaritat, l’esforç, el treball i l’autenticitat, entre molts altres”, resumeix el cuiner d’El Celler de Can Roca, considerat el millor restaurant del món en dues ocasions.
Ara, com a homenatge a aquesta herència materna, d’una cuina tradicional arrelada a la terra, ha coescrit amb el seu habitual col·laborador i amic, Salvador Brugués i Fontané (Sant Hilari Sacalm, 1964), un llibre que s’allunya de la tècnica com havien fet anteriorment per publicar un llibre que vol ser un homenatge a les mares –en el seu cas, la Montse i la Maria, respectivament– que recull algunes de les receptes senzilles i tradicionals amb què busquen transmetre sobretot una cosa imprescindible: “la il·lusió per cuinar”.
Cuina mare (Columna), com recalca Joan Roca, és un llibre fet en família i en equip, dos pilars bàsics. Amb la Montserrat, la mare, al capdavant; els seus dos nets, en Martí, fill d’en Josep Roca, i en Marc, fill d’en Joan, a més dels dos cuiners autors del llibre. El llibre, que conté una vuitantena de receptes “sense complicacions ni tecnicismes i respectant tot l’esperit original perquè tothom pugui cuinar a casa”, vol ser, com recalca Roca, un receptari que animi a cuinar, gaudir i regalar a les pròximes generacions”. Plats que cuinen ells mateixos, tant al restaurant familiar com a casa seva quan torna del Celler. Plats sorgits d’aquesta rica gastronomia que amalgama diferents territoris, que van de les Guilleries a la vall del Llémena (d’on venen les seves mares), passant pel Gironès o l’Empordà. “Vam reproduir els plats a l’estiu i ens va servir per ensenyar a cuinar als nostres propis fills, que volen continuar amb l’ofici.”
Receptes i tècniques
Al llibre, s’hi recopilen tres tipus de receptes que volen compartir: les tradicionals, amb elaboracions i gustos de tota la vida; tradicionals lleugerament adaptades als gustos actuals, amb alguns dels ingredients substituïts i temps de cocció, i noves, amb ingredients i productes que no existien en la cuina de les mares. A més, inclou una breu recopilació d’elaboracions i tècniques habituals en la cuina tradicional, com per exemple les picades, els sofregits i l’escabetx, essencials i recurrents com a base comuna del receptari tradicional.
Sempre innovant i, cada dia, continuant aprenent. Joan Roca diu que ara s’està inspirant en un receptari que ha descobert del segle XIX. Què en sortirà, d’allà? El que és segur: més herència i més innovació. Passat i futur.