«Estem ben satisfets de l'honor que li fem a Lleonard Giner, el nostre pare»

—«La veritat és que sí, perquè quasi totes les cançons que hem inclòs en aquest disc compacte pertanyen al primer vinil que vam enregistrar i que portava com a títol Veure, cantar i ballar. Ho hem volgut fer així per recordar d'aquesta manera els nostres temps d'inici».

—«Jo trobe que més que mai perquè no s'adonem que, els pares de hui no transmeten als seus fills les cançons de sempre i, trobe que aquest compacte, és una aportació ben interessant de recuperació popular que hem de saber passar a les generacions que han de venir».

—«Massa; però cal pensar que ens trobem amb molts problemes. Dissortadament, els mitjans de comunicació que diuen ser valencians, fan ben poca cosa per la música i els grups que produïm i cantem en valencià. Ara mateix, a Canal 9 televisió, no es veu ningú que cante en valencià. Ara no fa molt, aquesta cadena que diu ser valenciana, demanaven grups per a recaptar diners per a una obra no governamental i el nostre representant ens va presentar. Saps que ens van contestar? Que no donàvem el perfil. Veges tu; dir-li això a un grup que porta quasi 40 anys cantant en valencià».

—«La veritat és que al principi vam pensar en posar-los el nom de Mini Carraixet, però allò de mini, no ens agradava molt i és per això que vam triar el malnom històric de la família de ma mare, conegut al poble com Pabordet. Sembla que aquest nom ve d'un rebesavi nostre que era llaurador».

—«I tant! La veritat és que ara estem passant per un moment magnífic en aquest sentit. El grup reviu en primera persona aquells temps. De fet ma mare l'altre dia ho comentava: esteu passant vosaltres els mateixos moments que el pare i jo vam passar quan començàveu».

—Bueno, bueno, bueno, tenim anècdotes increïbles, tan amb els directes com quan vam començar a enregistrar el dics. Adam, quan començà a cantar la seua cançoneta, en acabar la primera estrofa es para, fa parar l'enregistrament i ens diu que li fa mal la panxeta, la gola i el cor i no podia cantar. La Joana Giner, quan tirem a gravar la cançó Pepica l'espardenyera, no encertava a dir el nom correcte i s'entestava a cantar Me pica l'espardenyera.
Ja veus que per anècdotes no ha de ser».

—«La veritat és que ho estem molt. Estem satisfets de la frescoreta del dics, de la manera amb que s'ha fet i el que és més important encara, de l'homenatge que suposa per a la família, un treball dedicat al nostre pare i fundador Lleonard Giner».