“El discurs històric de la Passió és encara avui totalment vigent”

El primer document escrit que esmenta la Passió d’Ulldecona és de 1512, que certifica que ja es feien actes de caràcter religiós com ara el del davallament, que ara portem com a presentació de la Passió. El historiadors diuen que és possible que a finals del segle XIV ja es fessin representacions d’aquest tipus. Som la segona processó més antiga de Catalunya que estigui documentada.

És cert que l’argument el coneix tothom, però la Passió d’Ulldecona ha canviat molt. Hi ha un gran treball d’actors i també tècnic pel que fa a efectes i decorats. Cada any, la gent que ve a veure les funcions s’endú alguna sorpresa.

Ens hem anat reinventant. Ara ens centrem en la part històrica i deixem més de banda els miracles, però hem aconseguit un equilibri. Una persona creient sortirà contenta de la representació i el que no ho és, quedarà al·lucinada de veure l’espectacle teatral, perquè està molt ben presentat en l’aspecte històric. El discurs històric de la Passió és encara avui totalment vigent. Hi surt una persona que amb la raó i la paraula, i sense violència, demana la llibertat del seu poble i vol treure’s de sobre l’opressió dels romans.

Som més de cent persones, actors i tècnics. A primers d’any comencen els assajos, però la part tècnica i de direcció la treballen des del setembre.

Sí, enguany podem parlar d’un espectacle nou. S’ha fet un canvi de posada en escena molt innovador. Hem canviat la direcció, i al capdavant hi ha el Jordi Príncep i la Bienve Borràs, dos professionals del món del teatre. Ho reforcem amb una nova escenografia lumínica. A tot això hi afegim la nova música composta per Ignasi Reverté en exclusiva per a la Passió d’Ulldecona. Volem fer un espectacle total, molt del segle XXI, basant-nos en els fets històrics.

Hem passat d’una passió que fa quaranta anys durava més de quatre hores a un espectacle de dues hores i mitja amb descans. Anem a un ritme molt alt.

Sí, posem en relleu que les passions són cultura popular i hi involucrem tot el poble. Hi tenim pagesos, estudiants, arquitectes, metges, enginyers... Tots treballant pel mateix en hores lliures i caps de setmana.

Sí, encara en queden. Hem fet un llibre dels 65 anys de la Passió dedicat a tota la gent que va arrencar el projecte. Alguns encara estan col·laborant amb l’entitat i també hi són els seus fills i nets.

Com que som la porta del sud de Catalunya i terra de cruïlla, tenim públic de les nostres terres de l’Ebre i també ens ve gent del Maestrat, de Tarragona i Barcelona, de Terol i de Castelló i València. Molts repeteixen cada dos o tres anys, que és quan es veuen més els canvis.

Sí, aquest any anem a Reus, a Tarragona, i a Nules, a Castelló. Hem aconseguit fer una passió que la podem treure del teatre, i això ens ha revifat quan estàvem en un moment de pèrdua d’espectadors i no acabàvem de trobar la tecla per reactivar-nos.

Tenim el castell i les oliveres mil·lenàries. Això ens dona la possibilitat de lligar l’espectacle amb visites culturals.

Tenim la sort que a Ulldecona hi ha dos restaurants amb estrella Michelin, Les Moles i l’Antic Molí, i tots dos col·laboren en la Passió. Oferim un paquet que inclou menú en restaurant amb estrella Michelin i entrada a l’espectacle per 40 euros, i està tenint molt d’èxit.

La federació va ser una idea del conseller Lluís Puig quan era director de Cultura Popular, per agrupar unes manifestacions que mouen milers de persones. La feina en comú pot facilitar la feina a totes les passions, sobretot les més petites. Això és el que estem fent.

La intenció és aquesta. Falta veure com les noves generacions s’hi van implicant. És una lluita de cada temporada.