Cabré i Ruscalleda, premis nacionals
L’escriptor i la cuinera reben els guardons de cultura del 2019, que distingeixen també Clara Peya, Josep Ponsatí i Maria Bohigas
L’escriptor Jaume Cabré, la cuinera Carme Ruscalleda, l’artista Josep Ponsatí, la pianista i compositora Clara Peya, la directora del Museu d’Art Modern de Ceret Josefina Matamoros i l’editora i traductora Maria Bohigas seran distingits amb els Premis Nacionals de Cultura 2019, en una edició en què tenen un relleu especial les entitats. El Museu de Lleida, la fira d’espectacles literaris Litterarum Móra d’Ebre, la Federació d’Ateneus de Catalunya i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya seran distingits també pel CoNCA en una cerimònia que tindrà lloc el pròxim 4 de juliol al teatre L’Artesà del Prat de Llobregat, remodelat amb motiu del seu centenari.
Els premis es van anunciar ahir en un dinar i coincideixen amb el desè aniversari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), segons va destacar ahir el seu president, Carles Duarte. En aquesta edició, remarca que han fet “una aposta per l’excel·lència i la innovació”, i que entre els deu premiats hi són representats “el conjunt del territori, quatre dones i dos homes i generacions diverses, que fan visible la transmissió”.
Entre els premiats hi ha Josep Ponsatí (Banyoles, 1947) i Clara Peya, nascuda a Palafrugell 39 anys més tard, el 1986. El primer ha estat distingit per la seva contribució a l’art internacional amb les seves peces inflables i escultures modulars amb heli de dimensions monumentals. “És un art potser efímer al moment, però, en el record dels que ho vam veure i el podem recordar, d’efímer no té res”, va dir Isona Passola, membre del CoNCA, quan va anunciar el premi. Clara Peya rebrà el Premi Nacional de Cultura per haver innovat la composició i la interpretació musicals transitant entre la música, el teatre i l’activisme, sense abandonar el piano. “No sé si el mereixo, però soc conscient que m’he pogut dedicar al piano perquè tenia una estructura familiar a favor, i espero que anem cap a un lloc en què totes les persones hi puguin tenir accés com hi he tingut jo”, va comentar la pianista.
Jaume Cabré, autor de novel·les com Senyoria, Les veus del Pamano i Jo confesso, es pren la distinció com “un premi a la trajectòria” i, amb un llaç groc a la solapa, va remarcar que “ara que vivim moments difícils”, rebre aquest premi institucional vol dir que “el país pensa en nosaltres, i nosaltres pensem en el país”.
Primer premi a la cuina
Carme Ruscalleda és la primera representant del món de la gastronomia que rep un Premi Nacional de Cultura, va destacar Carles Duarte. “Em fa molta il·lusió que el país reconegui la cuina com a cultura.” La traductora i editora Maria Bohigas, responsable de Club Editor, va dir: “També doneu el premi a molta gent que m’ha precedit, el més bonic a la literatura és sentir-se una baula d’una cadena.” Josefina Matamoros, definida pel CoNCA com a ambaixadora a la Catalunya del Nord de l’art català d’avantguarda, amb projectes a Perpinyà, Cotlliure i el Museu d’Art Modern de Ceret, es va definir com “una gran perifèrica, entre les terres de l’Ebre i la Catalunya del Nord, i estar avui a la centralitat és un gran reconeixement”.
Un guardó per donar suport al Museu de Lleida
Els Premis Nacionals de Cultura han distingit el Museu de Lleida 15 mesos després que la policia es va endur les obres de Sixena sota l’empara del 155. “És una reivindicació d’un museu que ha rebut una agressió, però no és tant un gest de confrontació política com de deferència cap a una entitat cultural, que va omplir els buits de Sixena amb art prohibit”, va comentar Carles Duarte. Josep Giralt, director del Museu de Lleida, va dir: “Som un museu jove, però això no ens ha impedit de viure alguns moments complicats.” Tot i així, diu: “Els hem d’oblidar, i espero que amb el premi es reconegui una aposta pel territori, la història s’ha de poder explicar amb l’òptica de Ponent.” Altres entitats premiades són el Litterarum Móra d’Ebre, on conflueixen literatura i espectacles musicals i d’arts escèniques; la Federació d’Ateneus de Catalunya, que aplega centres culturals de 200 municipis, i el Col·legi d’Arquitectes per l’impuls al seu arxiu, que atorga valor al ric patrimoni arquitectònic del país.