La gran alternativa

Cap als vuitanta i de camí als noranta el còmic americà que no tractava de superherois, i que es va anomenar com la música del seu temps, independent, era hereu del que havia estat el còmic underground dels seixanta amb autors de referència com Robert Crumb. La coincidència dels dos corrents es trobava en el fet que els personatges dels dos corrents eren uns inadaptats, però si bé els fills de la contracultura intentaven fugir de la societat, els fills de l’era Reagan eren marginals per la seva incapacitat de poder-se adaptar al sistema.

Daniel Clowes forma part d’aquella generació d’autors de còmic en què podríem integrar Peter Bagge, els germans Hernandez o Chris Ware. Aquest dies ha estat a Barcelona convidat pel Comic Barcelona.

“La nostra generació surt de l’underground que es basa en còmics individuals, però jo no soc un hipy, se’ns ha definit com a còmics alternatius, independents, però tampoc m’agrada aquesta definició, prefereixo molt més la idea de no tenir un nom.”

Tot i que reconeix l’herència underground, Clowes es desmarca de la manera de fer dels autors dels seixanta: “Quan jo començava a dibuixar tenia la sensació que el còmic underground havia estat un fenomen bestial que havia venut milions d’exemplars, però que quan van desaparèixer no havia quedat res, que hi havia un buit en el món del còmic tret del la historieta comercial de superherois.” També té la sensació que “la meva generació vam créixer llegint còmic contracultural però no volíem fer còmic de drogues i sexe i el que ens interessava era explorar més la frontera del que es podia fer amb el còmic i dibuixar vinyetes per parlar dels nostres temes i explorar altres racons de la vida i crear el nostre propi moviment”. Aquesta línia de continuïtat del còmic americà que no són superherois diu que s’ha perdut. “Els nostres lectors no coneixen el còmic underground. Hi ha una generació d’autors que tenen el punt de partida per fer les seves creacions en els còmics que van fer nosaltres”, explica.

Els personatges de Daniel Clowes són gent corrent però amb un punt d’incomoditat amb la resta, els costa trobar el seu encaix. Viuen una vida corrent i normal, amb fets corrents i normals, però sense d’acabar d’entendre el seu sentit de la vida. “Es troben al llindar , volen encabir-se en la normalitat de la societat però no acaben de fer-ho”. Una de les seves obres més populars és Ghost World, que va ser adaptada al cinema. “L’adaptació em va produir una sensació estranya, quan estava al cinema veient-la, observava com el meu món passava davant dels meus ulls. Va ser estrany però em va semblar correcta.”

La perplexitat dels seus personatges de sempre, la mostra ara davant el mandat del president del seu país Donald Trump: “Si alguns dels meus còmics més vells eren una visió exagerada del que veia al món en aquell moment, mai hauria fet un còmic com el que ara representa Donald Trump, i si l’hagués fet, hauria estat com una exageració extrema de demostrar la infantilització o el caràcter estúpid de la societat.”