La paradoxal seducció de Judes

Gerard Bidegain troba un recurs per fer més complex el personatge bíblic de Judes. El fa més humà perquè el fa contradictori i, des d’aquesta feblesa, el converteix en un personatge que interessa en l’escena.

Bidegain signa el que es podria considerar un evangeli apòcrif. Judes apareix sempre com el traïdor. Si Judes, com diu la Bíblia, acorda amb els romans que entregarà Jesús, és perquè creu que és una acció imprescindible per aconseguir que el Regne del Cel baixi a la Terra. Sense Judes, certament, no existiria cristianisme, perquè Jesús no hauria mort a la creu. Amb aquesta reflexió nova, el personatge de Judes és molt més comprensible i en el seu error (o en l’engany de Déu, perquè li fa creure que succeirà la victòria de Déu a la Terra) radica un conflicte que és molt humà i, per tant, molt teatral.

La vida escenificada de Jesús queda revelada per dos passatges molt clau: el naixement (Pastorets de Folch i Torres, com a punta de llança) i la seva mort (la Passió, que representen històricament a Esparreguera i Olesa, des de fa temps). Si molts s’han atrevit a versionar els passatges del naixement de Jesús, hi ha molt poques ocasions que s’hagi construït una versió diferent de la dels versicles bíblics, en un muntatge professional (interessant és la proposta que s’ha representat alguns anys als Lluïsos d’Horta de Redimonis, sobre la Passió de Crist, incorporant-hi la salsa dels dimonis que Folch i Torres va saber fer còmic als Pastorets). En aquest sentit, aquest treball de fi de carrera a l’Institut del Teatre aporta un plus a la poca tradició del teatre amb personatges bíblics, quan és més habitual versionar mites grecs.

Un cop es disposa d’un conflicte teatral arriba el difícil moment de posar-lo en escena. Sembla evident que un monòleg és el millor dels formats perquè la peça raona sobre la soledat i incomprensió que pateix Judes. Però voler representar la desesperació és molt perillós perquè porta a fer un personatge molt sentit, que crida i s’empipa. L’entrega de l’actor, compromesa, dificulta que el públic connecti, que es commogui. I, interpretat així, aquella seducció reveladora de Judes s’estova.