Gospel viu! torna a les arrels

El cant a capella són les arrels a les quals ha tornat Gospel Viu! en aquest espectacle, Spirituals, en què no hi ha concessions. Els temes, una quinzena, que completen aproximadament una hora d'actuació, no són massa coneguts, tal com explica Moisès Sala, l'anima mater, fundador i director del grup, amb seu a Palafolls i membres tant del Maresme, com de la Selva, el Vallès Oriental i d'altres comarques catalanes.

La de demà, a les 9 de la nit, és una actuació especial per diversos motius: perquè és l'estrena de l'espectacle, que el grup ja ha rodat una mica; perquè es tracta del Palau de la Música Catalana, un auditori que imposa, però en el qual ja han actuat dues vegades, en què van dur el seu impressionant The Gospel X-perience, obtenint èxits remarcables i, finalment, perquè el concert és benèfic, ja que està vinculat al projecte que impulsa el grup, anomenat Gospel sense Fronteres. En aquest cas, durant un any, l'entitat beneficiada serà la Fundació Amics Joan Petit de Nens amb Càncer. Per si tots aquests motius no fossin suficients, cal dir que Gospel Viu!, una formació coral d'una setantena de cantants amateurs, treballa amb un rigor professional, la qual cosa li permet arribar a un nivell de qualitat altíssim. Això, unes bones veus i el lideratge de Sala.

Spirituals és una proposta en què s'ofereix una visió intimista dels cants espirituals afroamericans, des del segle XVIII fins a l'actualitat, amb peces de Moses George Hogan, Shea Norman i Philip Powell, entre d'altres. Aquests compositors personifiquen l'origen del gospel del segle XX. Spirituals, però, és una proposta que només tindrà un any de trajectòria, precisament per la seva vinculació al projecte Gospel sense Fronteres, perquè Gospel Viu! ja està treballant en la seva següent proposta, que engegarà el 2011, amb un repertori força contemporani, que es desmarcarà de la part més popular. Segons Moisès Sala, Spirituals té molt de «crit llançat al públic» per tal de fer-lo conscient d'allò que passa al món, i per això tenim un actor a escena, que va lligant els diversos temes, i que representa els conflictes, les tragèdies, però «sense sentimentalismes, amb emoció, sense oferir lliçons morals sobre res ni ningú, sinó mirant de compartir un interès solidari», segons Moisès Sala.