Les passions de Pepe Sales

Abans d’esdevenir un mite gràcies als programes televisius amb Lulu Martorell o als discos d’Albert Pla i Bocanegra, Pepe Sales va haver de passar el calvari dels avançats de la seva època: persecució policial, formació a la universitat de la Model, ingesta desproporcionada de matèries tòxiques i una burgesia reprimida que va actuar en forma de llosa sobre el seu caràcter. Tot plegat li donaria un salconduit a l’eternitat per la via prematura quan encara no havia fet els 40 anys i tot un currículum amb matrícula per psiquiàtrics, metges de tota condició i els famosos antiretrovirals. No el salvarien el 1994 d’una mort anunciada per allò que el seu col·lega Pere Marcilla anomenava “els anticossos de la dida”.

Aquest cap de setmana i en el marc de la retrospectiva que inunda les parets de la fàbrica de creació El Konvent, a Cal Rosal, prop de Berga, es va presentar una reedició de la seva obra poètica, La passió segons Pepe Sales, un recreació amb moltes reproduccions de pintura dels poemes i cançons que la mateixa editorial Labreu havia fet fa deu anys. Què ha passat en deu anys i en vint-i-cinc de la seva immolació amb els seus dibuixos i versos? Doncs, que s’han engrandit i han convertit la llegenda beatnik d’aquell àngel de desolació en un conjunt d’encerts. Les estrofes es transformen en aforismes de sangtraït i els dibuixos de creus i pantocràtors sexis anarcocatòlics formen amb els autoretrats, les noies despullades i la Barcelona preolímpica un retrat en negre i sang, i alhora una recreació en clau lírica i íntima dels millors anys de les nostres vides crepusculars.

Després de les visites comentades per les immenses sales del Konvent, i de l’hospitalitat del llibertari Pep Espelt i els seus sequaços, ens vam aturar a la sala on hi havia la taula de ping-pong del Pepe. A pocs metres presentaríem el llibre amb el sempre inspirat Joan Sales (geòleg i germà del Pepe), el poeta Martí Sales (nebot) i l’editora Ester Andorrà. El Pepe no podia faltar a la festa i es va presentar en plena sessió d’espiritisme dins el recital. En absència del lesionat Víctor Bocanegra, no sé ni com, es va improvisar un conjunt amb el mateix Martí Sales (cantant d’Els Surfing Sirles), Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril), Adriano Galante (Seward) i un servidor que va alternar els esfereïdors poemes del Pepe amb alguns dels seus interlocutors, com ara Pau Maragall, Pere Marcilla, Raúl Núñez, Marcel Pey i altres cronistes de la Barcelona perduda.

Si volen veure art de debò, no es perdin aquesta clatellada del Konvent.