Cultura popular
MARC CLOTET
FUNDADOR DE L’ASSOCIACIÓ MIQUELETS DE CATALUNYA
“L’espècie humana no té remei, els trets criden l’atenció”
Amb la dona i un grup d’amics van crear l’entitat de recreació històrica de l’exèrcit català del 1714 que va presidir molts dels actes del Tricentenari i participa en trobades a l’estranger
Vau resistir als actes del Tricentenari?
Sí, va ser un any intens, el 2014, que ens va donar molta visibilitat. Vam arribar a sobrepassar les dues-centes actuacions. L’associació existia des del 2005, quan amb un grup d’amics aficionats a la història, que miràvem pel·lícules americanes com Glory o Gettysburg, ens vam decidir a recrear la història de Catalunya i centrar-nos en la guerra de Successió.
I per on vau començar?
No ens quadrava la imatge romàntica de la guerra de Successió dels catalans amb la barretina i trabucs combatent els soldats borbònics. No hi havia cap raó perquè no tinguessin un equipament similar. Ens van ajudar dos estudiosos d’aquesta època, com són l’historiador Francesc Xavier Hernández i el documentalista i dibuixant Francesc Xavier Riart, que estaven analitzant els uniformes i l’equipament de l’època.
Fins on va arribar la recerca?
Aleshores no sabíem res, ni quants regiments hi havia, i gràcies a ells es van desenterrar llibres i documents com la Gazeta de Barcelona, on s’expliquen accions militars. Els registres d’entrada a l’hospital de la Santa Creu durant el setge de Barcelona inventariaven tot el que portaven els soldats ferits i et deien fins i tot de quina companyia i regiment venien i quin uniforme duien. Les ordres de compra de la Generalitat ens han ajudat també a reconstruir com era l’exèrcit català.
I Miquelets els recrea a tots?
Ara per ara tenim recreats els uniformes de cinc regiments. El que porto jo va ser el primer i és el regiment d’infanteria de la Generalitat. Després vam fer el dels fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer, que es coneixien popularment com a Miquelets. Eren infanteria lleugera, per fer atacs ràpids i emboscades, sense combatre mai a camp obert perquè la cavalleria els hauria escombrat. També, per a ocasions assenyalades, tenim dues unitats d’honors, que són el regiment de fusellers de muntanya del coronel Amill i el regiment d’infanteria de les Reials Guàrdies Catalanes, que era la guàrdia del rei Carles III.
Fins i tot teniu cavalleria.
Sí, és la darrera recreació d’un escamot del regiment de Sant Jordi, que es van alçar quan es va declarar la guerra a ultrança. Acabem tenint tot el ventall d’un exèrcit que no tenia res a envejar als que tenien França, Anglaterra o Espanya.
Què se sent revivint la història?
Intentem recompondre físicament el que ens diuen els documents trobant les robes semblants i sent fidels als patrons originals. Més enllà de recrear una batalla, també tenim rols civils que ens acompanyen quan muntem els campaments militars amb les tendes.
Us han convidat a anar a Londres. Com és?
Els companys que representen el regiment de la Reina del 1705 ens convidaven a la Torre de Londres, però sembla que pel tema del Brexit hi ha hagut un daltabaix amb el pressupost i no es farà l’acte. Fa un parell d’anys sí que vam anar a Moscou, a una trobada multièpoca. Hi ha llocs on es valoren més aquestes fires per rememorar una part del nostre patrimoni.
Un passat bèl·lic que pot frenar a més d’un...
Pel que fa al públic, l’espècie humana no té remei i sentir trets li crida l’atenció. És una manera d’apropar-los a la història d’aquest període que dins d’Europa no és dels més populars com passa amb el napoleònic. És del tot legítim que sent una recreació militar no agradi a tothom, però és clar que per sort és una cosa del passat.
Quanta gent es mou a les tropes de Miquelets?
Ens mantenim en 160 socis, però sí que la implicació de la gent ha variat. Han passat deu anys i costa mantenir el ritme d’altes de nous socis, que ha baixat respecte de fa uns anys. Tenim gent d’arreu de Catalunya, però, per no tenir, no tenim ni seu social. A títol intern fem una trobada a l’any a Cardedeu vestits d’època, per fer pinya i perfeccionar la nostra manera de fer.
Una de les cites obligades que teniu és Almansa.
És una de les actuacions de referència. L’Ajuntament d’allà hi ha sabut veure rendibilitat turística i que hi ha un retorn. No és una fira amb gent disfressada. Són recreacions amb gent vinguda d’arreu d’Europa, on es reuneixen més de 500 recreadors, que fan balls, música, amb uns vestits que fan enveja.
Surt car, això de fer un exèrcit?
No tenim cap afany de lucre, però amb les actuacions mirem de cobrir el cost dels desplaçaments, la pólvora i les assegurances. És una activitat de lleure que ens ha portat a rodar un fals documental sobre la vida dels soldats en un campament.
I el salt a la gran pantalla, no?
Sí, al juny veurem finalment l’estrena Barcelona 1714, on vam participar com a extres!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.