L’APUNT
Pavlovsky inaugura el premi Ocaña
A Barcelona li cal exercitar la memòria. Amb un to revitalitzador, no nostàlgic. Ahir Ángel Pavlovsky va rebre el I Premi Ocaña, que s’afegeix al Premi Especial de la Critica 2018, de fa algunes setmanes. Just avui comencen les projeccions del documental Pavlovsky al Texas: una àmplia entrevista trufada d’actuacions, anècdotes i la singular sensibilitat d’aquest artista tan estimat com ambigu. Pavlovsky va arribar a Barcelona la nit de l’atemptat de Carrero Blanco. Després d’una estada a Madrid va tornar a Barcelona i se’l va fer seu, de seguida. Ho va deixar quan ja no l’omplia actuar. Un dia, un periodista el va donar per mort. Aquest error va propiciar les ganes de tornar-hi. Ocaña va ser l’àcrata de la Rambla pervertint i escandalitzant amb Copi i Nazario. I també amb Pavlovsky. Una necessitat de llibertat que avui continua sent reivindicada (al carrer i al Suprem), des d’una societat molt més formal, sense aquella espontaneïtat tan genuïna. L’art vigoritza.