Pessarrodona: “La millor manera que tinc de servir el meu país és maldant per fer molt bé allò que faig, escriure”

La poeta, assagista, narradora, traductora i crítica literària Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) ha recollit aquest dilluns el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música. “La millor manera que tinc de servir el meu país és maldant per fer molt bé allò que faig, escriure”, ha manifestat Pessarrodona després de recollir el guardó de mans del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

L’escriptora ha afirmat “alt i clar” que se sent orgullosa de ser catalana. “I avui més que mai. Avui que personifiquem allò tan car per a Josep Carner, el dol i dansa”. A l’acte s’ha llegit una carta de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, en la qual ha alertat: “L’Estat ens demana de 17 a 25 anys de presó. Però no han entès res”.

Després de recollir el guardó, la poeta ha recordat que ha fet incursions no només en l’obra de Jacint Verdaguer, sinó que també ho ha traslladat a la biografia, “tractant la seva figura i, per tant, el seu temps. Des d’aleshores sempre dic que veig Catalunya d’una forma distinta”, així com “allò que coneixem com la Renaixença, aquell moviment del segle XIX, se m’apareix en una nova llum que em fa veure el molt que els devem”.

Pessarrodona s’ha preguntat: “Sense ells, hauríem resistit com a país dues dictadures, per exemple? Resistiríem ara mateix? Seria jo aquí, nascuda el 1941, en qualitat d’escriptora en llengua catalana?”, ha preguntat.

Pessarrodona ha reiterat una de les seves frases que apunta que “les poetes actuals i futures no tenen cap mèrit. Ens contempla una tradició tan rica. I tan catalana que passa no sols pel Principat sinó també per València i per les Illes. És a dir pels Països Catalans, el somni de tanta gent nostrada”.

Ha assenyalat que no ha tingut mai cap problema per declarar-se feminista i que en aquest terreny ha pogut i encara pot servir, ha dit, al seu país a través d’una institució com l’Institut Català de les Dones.

La poeta ha finalitzat el seu discurs assenyalant allò que Rodoreda va dir en una entrevista: “La millor manera que tinc de servir el meu país és intentant fer molt bé allò que faig”.

En una carta de Jordi Cuixart llegida per l’actriu Mercè Martínez, ha alertat: “L’Estat ens demana de 17 a 25 anys de presó. Però no han entès res. I no volen escoltar ni les Nacions Unides ni la societat, que reclama una sortida dialogada al conflicte polític; que la ciutadania exerceixi lliurement els seus drets i es respecti la voluntat democràtica”. Cuixart ha indicat que l’Estat no sap que “el seu únic enemic és la por, la por d’escoltar. Volen que el president d’Òmnium Cultural es podreixi a la presó, però avui”, ha afegit, “la repressió de l’Estat és el millor altaveu per fer-nos sentir arreu”.

Per la seva part, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha assegurat que la cultura, com deia Montserrat Roig, és l’opció política “més revolucionària”. “En temps de judicis injustos, de sentències que volen condemnar el dret a ser lliures”, ha apuntat Mauri, “tibem el fil de la cultura, el millor antídot contra repressors i opressors de temps passats que ara retornen”.

L’actriu Montse Guallar ha presentat l’acte organitzat per Òmnium Cultural i ha llegit alguns dels poemes de la guanyadora com ’L’amor a BCN’ i ’Amb vocació de Sarah Bernhardt’.

A l’acte hi ha acudit el president de la Generalitat, Quim Torra, l’expresident de la Generalitat José Montilla, així com el conseller d’Educació, Josep Bargalló, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani. L’acte ha acabat amb els Segadors i amb crits a favor de la independència de Catalunya.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969. La persona premiada rep 20.000 euros i el guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, obra d’Ernest Altès, que Pessarrodona ha rebut aquest dilluns al Palau de la Música.