Oest Llunyà

El viatge del Grec porta els espectadors a Austràlia i Amèrica. L’interès del director artístic, Cesc Casadesús, és conciliar les propostes noves amb noms que no són reconeguts a Barcelona però avalats pel seu talent i trajectòria internacional. També poder creuar artistes de les dues bandes del mapa. Per això, per exemple, hi ha una coproducció entre La Gleva i La Mama Theater, de Nova York. El Grec aquest any agafa embranzida i arrenca abans, un altre cop a l’ombra del solstici d’estiu. La primera nit del festival, moment de trobada entre públic i artistes, promet emocions en clau de música contemporània. La protagonitzen el quartet de San Francisco Kronos Quartet, joves talents de l’Esmuc i l’artista visual Alba G. Corral. Abans de l’actuació de l’amfiteatre Grec, hi haurà actuacions d’alumnes de l’Esmuc, als jardins (a partir de les 19.30 h).

El Grec viatja també per nous espais. Per exemple, una proposta lúdica (en forma de castell inflable) es traslladarà a la Sala Oval del MNAC (amb una idea impulsada pels coreògrafs Dana Caspersen, William Forsythe, Joel Ryan). Per als espectadors més fidels del festival, tres perles: Peeping Tom tanca la seva trilogia (Kind, al TNC), torna Ivo van Hove amb una altra peça monumental (Tan poca vida, comparable a la seves Tragèdies romanes, segons Casadesús) i Isabelle Huppert proposa un monòleg carregat de tensió dirigit per Bob Wilson (Mary said what she said). El teatre arriba rodolant com les boles d’herba seca del desert. Sorprendrà i és punxeguda.