la contra
Quatre gotes
Només va ploure al dematí i mai per posar en perill els llibres exposats a les parades
La pluja no va pas espatllar el Sant Jordi; ni l'ha esgavellat mai, em sembla.
Només va ploure al dematí. Ho va fer bé, sense deixar la roba xopa. L'aigua exacta per inhibir la calorada i l'insofrible bafarada de suat, en una Rambla atapeïda i sense escapatòria. Va refrescar en la mesura justa, perquè cap delicat com un all boixat es refredés. Quatre gotes per fer córrer els llibreters, però mai per posar en perill cap llibre. Miraven al cel i no ho veien negre: sense esverar-se van abrigar les parades amb el plàstic que tenen sempre a punt.
Fins havent dinat, hi va haver més gent a sota les voltes; les parades tapades amb els plàstics feien poc goig.
Sant Jordi és una diada per badar, per fer el tafaner; per comprar llibres, com que tampoc te'ls llegeixes pel dia mateix, tant se val comprar-los l'endemà, perquè et mantenen el descompte igualment i perquè no hi ha tants de cops de colze ni atabalament. Si et pregunten quin llibre has comprat respons «encara no ho sé» o dius el títol d'un autor amic teu que saps que et farà quedar bé, perquè l'has llegit o perquè t'ho han dit.
Abans que la diada comercial comencés a arriar, se'm va ocórrer anar al Palau Solterra, seu dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, on la delegació del govern de la Generalitat va oferir la quarta edició de l'esmorzar a la faràndula literària de les comarques gironines. Va ser un esmorzar complet i variat, al compàs d'un tercet de jazz amable. Les safates de minis de pernil salat van baixar ràpidament; els croissants eren deliciosos, però els xuixos eren eixorcs, buits de dins, pobres de crema. Per adobar-ho, el cava i les safates de dolços van arribar després de la foto de família i quan els escriptors, editors i llibreters assistents a l'acte van començar a desfilar caps als seus llocs de combat: a vendre i a signar.
Per primer cop –en la història, ep!–, la lectura continuada de l'obra de Josep Pla que es fa cada any per Sant Jordi es va iniciar a la ciutat de Girona. Hi van participar alguns dels assistents a l'esmorzar de patums del món literari gironí. Una trentena de persones i algunes amb veu rovellada van començar a llegir Pla a la Casa Solterra; després van continuar, com sempre, al Teatre Municipal de Palafrugell. Vam llegir Girona, un llibre de records, inclòs a Primera volada, el tercer volum de l'obra completa. Si encara no sabeu què comprar i tinguéssiu la sort de trobar-lo, en una llibreria de vell, feu-ho i quedareu acollonits i no pas acollonats.
La resta del dia a Girona va ser com qualsevol Sant Jordi a qualsevol ciutat del Principat de Catalunya. Una gentada de por, carregada de roses i llibres, i amb cara de felicitat. I també com sempre, dues zones: la Rambla per a llibres i roses i la plaça de Catalunya per a roses i parades de partits polítics i ONG. De coses diferents als altres anys, destacaria els nanos que representaven la llegenda de Sant Jordi al mig de la Rambla amb una disfressa de drac d'Ikea o la demostració de cant improvisat, organitzat per Òmnium a la plaça de Catalunya, amb tres glossadors mallorquins, Xurí, Pomer i Mostel. Us vau perdre el cant entre dos glossadors que representava un diàleg entre Pep Guardiola i Samuel Eto'o, emmarcat en un partit de Champions, i un tema dedicat a Samaranch. Llàstima que els arraconessin al lloc més apartat de la festa! Tot i que les protestes i les manifestacions no són cap novetat per Sant Jordi, també em va sorprendre la llarga casserolada a davant de la parada d'Iniciativa per Catalunya Verds per protestar contra la detenció de Núria Pòrtulas i per demanar-ne la llibertat. Allò que diferenciarà el Sant Jordi del 2010 dels altres, passats i futurs, és l'escampada de cartells que hi havia per recordar que som a la vigília de la consulta per la independència de Catalunya del diumenge 25-A, per Sant Marc.