La memòria revelada

Un grup d’homes i nens a punt per celebrar el ball de gegants i cavallins de la festa major de Sant Feliu de Pallarols. Dones i nenes fent la bugada en un safareig públic de Torroella de Montgrí. Espectadors presents en una funció de putxinel·lis al jardí de la Infància de Girona. Un desplegament de barques de pescadors llestes per salpar a les platges, encara verges, de la Costa Brava. Valentí Fargnoli Iannetta (Barcelona, 1885 -Girona, 1944) se’n va fer un fart, de recórrer les comarques gironines, amb la càmera a coll, deixant testimoni d’una època que ara, amb els nostres ulls contemporanis, podem reconstruir. Un llegat fotogràfic, concebut durant les primeres dècades del segle XX, que han esdevingut un catàleg visual del patrimoni artístic i monumental imprescindible.

En el marc de la commemoració del 75è aniversari de Valentí Fargnoli, s’han organitzat un seguit d’exposicions i s’estan publicant diversos llibres entorn de la seva obra. L’últim l’ha editat el Centre de la Imatge de la Diputació (Inspai) i es titula Valentí Fargnoli. Una memòria persistent. El volum, dins la col·lecció Quaderns de Fotografia, conté una selecció de textos de diferents autors que, des de disciplines tan diverses com la història de l’art, l’arquitectura, la literatura i la història de la fotografia, ofereix una imatge polièdrica de la figura de Valentí Fargnoli. El llibre fa també un recorregut geogràfic per les comarques gironines a partir d’un àlbum fotogràfic que parteix de la ciutat de Girona i transcorre cap a les comarques de l’interior i paratges de muntanya per acabar a tocar de la costa.

Pel que fa als textos, hi destaquen els de la periodista Eva Vàzquez. Quan parla del Fargnoli retratista, l’autora destaca que aquest tipus de fotografia va constituir un dels seus principals mitjans de subsistència, tot i que, per les seves característiques, són pocs els exemplars que se’n custodien en arxius d’administracions públiques i molts es deuen conservar en l’àmbit privat. Fargnoli va ser un dels retratistes més sol·licitats pels gironins entre el 1903 i el 1910, subratlla Vàzquez, que aprofundeix en aspectes concrets dels retrats com ara el tractament de la gent del camp.

La historiadora de l’art Marta Grassot, per la seva banda, aprofundeix en l’estètica de Fargnoli, en el seu cas inscrita en els ideals noucentistes i d’una certa recuperació de la cultura popular. La Costa Brava, a càrrec de l’arquitecta Sílvia Musquera, i la fotografia d’art i arqueologia, tractada per Mariona Seguranyes, són altres aspectes destacats en un llibre que aporta més llum a un dels fotògrafs clau de la nostra història.