El context, al Mercat de les Flors
El curs vinent s’insistirà en les constel·lacions i es repetiran títols perquè el públic se’ls faci seus
Àngels Margarit defineix la temporada vinent de territoris compartits i perspectives diverses. En el fons, per al curs vinent insisteix en la idea de les constel·lacions, que es pugui conèixer molt més l’àmbit des d’on crea l’artista. Més enllà d’ensenyar una peça nova, prefereixen explicar-se a través d’altres formats (instal·lacions, pel·lícules, col·laboradors habituals que tenen un món paral·lel...). Coneixent el context es pot disfrutar molt més i entendre millor l’univers creatiu d’un artista. Aquest és el repte per al curs vinent: entendre que cada creador ha absorbit diferents corrents de cultura que l’han modelat com a persona i artista.
El Mercat de les Flors continua treballant la xarxa de complicitats. Perquè és la fórmula que ha trobat per diversificar les propostes i, sobretot, donar més vida als treballs. Margarit parla de “poc sostenible” fer una coreografia per representar-la només tres cops a Barcelona. Per això, en aquesta temporada es veuran moltes repeticions del curs anterior. És un element imprescindible. Donar oportunitats perquè les peces amb més bon resultat artístic es puguin tornar a veure. És la clau per “apropiar-se-les”, comentava ahir la directora artística del Mercat de les Flors, durant la presentació de la temporada a la premsa.
Pel que fa a grans companyies, admet que va caure a darrera hora el Ballet de l’Opera de Lió (“ens hem compromès a trobar l’oportunitat, més endavant”), en part perquè amb els pressupostos congelats estatals no s’han pogut rebre 25.000 euros que s’afegien als 380.000 dels últims anys, del Ministeri de Cultura, cosa que va fer impossible una programació amb grans reclams. Sí que hi ha el treball de Marina Mascarell, que correspon a la trilogia amb companyies nòrdiques. La coreògrafa catalana, que treballa per a grans companyies d’Europa, va enlluernar amb el seu treball fa un parell d’anys amb la Göteborgs Operans Danskompani. I ara tanca el cercle amb la Skanes Dansteater de Malmö (Suècia). Com a primera espasa internacional, Margarit celebra el treball Une maison, de Christian Rizzo. És una coproducció internacional del Mercat de les Flors (del 3 al 6 d’octubre).
De les cinc constel·lacions que es van signar l’any passat, aquest cop es concentren en dues: la de la brasilera Lia Rodrigues (del 26 de març al 4 d’abril) i la de la Societat Doctor Alonso, que s’estendrà per tota la temporada (del 28 de novembre al 9 de maig). No s’ha pogut estendre més per raons pressupostàries, lamenta. El Mercat ha comptat aquest 2019 amb 4,79 milions d’euros. La principal aportació al Consorci és de l’Ajuntament de Barcelona, 2,49 milions; seguida de la de la Generalitat (1,06 milions). Fa uns quinze anys es va plantejar com una institució en què intervenien igual les tres administracions. Però al cap de poc el ministeri se’n va desdir. Margarit lamenta que, com a molts altres equipaments culturals, els pressupostos van experimentar una retallada, a conseqüència de la crisi, i que no s’ha aconseguit recuperar l’aportació anterior.
Juan Carlos Lérida estrenarà Doce (del 27 al 29 de setembre), que formarà part d’una sèrie titulada Liturgia de las horas. En aquest treball relaciona el flamenc amb la vida quotidiana i també amb la litúrgia de la Setmana Santa. La sèrie completa es veurà la temporada 2020/21. També es prepara per al curs vinent un treball sobre la creació amb Pere Faura i el seu col·lectiu La Diürna, que també tindrà el suport del Grec. Serà una cèl·lula de recerca i visibilitat (“abans teníem pocs recursos però disposàvem de temps per construir un treball; ara és molt difícil aconseguir temps també”). Enguany, en canvi, es reviurà una segona oportunitat del Flamingos d’Albert Quesada (del 8 al 10 de novembre). Quim Bigas sí que estrena aquesta temporada. Desplaçament variable parteix de la recerca que el ballarí ha fet a l’arxiu del Mercat de les Flors (de sons, i moviments). Amb tot el que ha rescatat construeix un nou dispositiu escènic (del 17 al 20 d’octubre).
El Mercat de les Flors no sortirà com l’any passat fora del seu equipament, pràcticament. L’any passat va ser molt celebrat el projecte compartit amb el Macba 20 ballarins pel segle XX. Va congregar fins a 3.500 persones en una acció insòlita al museu de la plaça dels Àngels en un sol cap de setmana. Per a l’any vinent, es prepara alguna intervenció a la Fundació Miró. I s’especula que es podria repetir alguna altra intervenció al Macba, a partir del 2021.
Entre les complicitats que es repeteixen cal comptar amb els festivals que el Mercat acaba acollint. Com ara el Festival Hop (que creixerà en produccions)i l’Àfrica Moment, que també s’impulsa amb major empenta al Mercat, en convidar Nadia Beugré, una ballarina que ja va intervenir en peces com els 10.000 gestos de Boris Charmatz i els 20 ballarins pel segle XX. Per Margarit, la peça pesa perquè posa la mirada en la diàspora africana i el respecte per la dansa més d’arrel (que reivindica Aïda Colmenero Díaz). Finalment, destaca també el festival El Més Petit de Tots. Aquest cop, el Mercat convida Quim Girón (Animal Religion) perquè investigui amb la canalla i els mestres de les escoles bressol per estrenar la producció I les idees volen.
Per apropiar-se-les
Repeticions. Pep Ramis, amb Mal Pelo, recupera The mountain, the truth & the paradise (del 25 al 27 d’octubre). Guy Nader i Maria Campos aixequen Set of sets, novament (25 al 27 d’octubre). Roser López Espinosa presenta Novembre. El Mercat permet donar més projecció a Nu, que va haver d’escurçar la seva programació a l’Ateneu de Nou Barris per culpa d’una lesió d’un artista (del 26 al 30 de desembre). També les Big Bouncers insisteixen amb Jungla (del 27 al 30 de desembre). El Mercat convida de nou Aracaladanza amb Play.
En l’aire de revisió, la Societat Doctor Alonso convidarà persones de més de 65 anys a repescar el seu treball Sobre la bellesa (del 28 de novembre al 2 de desembre). També estan refent Andrei Rublev, una panicografia, prevista per a una durada de dues hores i mitja en què es permetrà al públic estar-s’hi tota l’estona o anar entrant i sortint. Sí que estrenen Contrakant, una reflexió sobre el filòsof Kant i l’espai. Andrés Corchero refà Absències a partir del solo que va fer al Festival de Sitges arran de la mort del seu pare. Ara, el ballarí té l’edat del pare quan va morir. Per una altra banda, es recuperarà La consagració de la primavera, de Roger Bernat, (el públic és el que balla la coreografia de Pina Bausch).
Més de 40.000 espectadors, sense comptar el Grec
El Mercat de les Flors ha superat els 40.000 espectadors aquesta temporada, sense comptabilitzar les funcions del Grec Festival. És la xifra més baixa dels últims sis anys. Però Margarit ho destaca perquè, com aquest any, el Mercat està mirant de donar visibilitat als noms menys coneguts. En aquest curs, que ara acaba, per exemple, han fet plens amb Charmatz, Batsheva Dance i La Veronal, per exemple. Però el repte és també donar visibilitat a artistes amb menys projecció. Per això, la capacitat d’aforament era molt menor (en comptes dels 66.450 de la temporada 2014/15, s’ha reduït a 43.420 butaques a la venda).
El treball del Mercat és donar eines per disfrutar de la dansa, a través d’accions com ara la programació expandida (que és finalista en la nova categoria de captació de públic dels Premis Butaca, precisament). Activitats com els tallers de dansa que els artistes fan amb els espectadors tenen cua per poder-hi accedir. Però és que cal jugar amb la limitació d’aforament per garantir la satisfacció de tots els que hi poden participar.
