Els testimonis muts

Isabel Banal (Castellfollit de la Roca, 1963) inaugura demà al Museu de la Mediterrània (19 h) una instal·lació inèdita al voltant de la taula com a moble quotidià i alhora simbòlic. L’exposició és fruit, de fet, d’una crida de l’artista als veïns de Torroella de Montgrí perquè cedissin per al muntatge taules de totes classes i mides de la seva propietat, que ella ha manipulat per adaptar-les als seus propòsits. Intents, que es podrà visitar fins al 2 de setembre, retorna doncs a un element recurrent en el treball d’Isabel Banal, tan atenta al món natural, al xoc entre naturalesa i artifici, però també a la quotidianitat, sovint jugant amb les alteracions d’escala i la miniaturització.

“Les nostres taules i cadires / coneixen coses de nosaltres / que les nostres amants no sabran mai”, escrivia el poeta Auden. Per a Isabel Banal potser no són portadores de secrets tan inconfessables, sinó testimonis silenciosos de les nostres vides que, a còpia de temps, acaben per assemblar-se’ns. Per a ella serveixen més aviat com a arquetips: aparentment idèntiques les unes a les altres (una post sostinguda per quatre pals), totes tenen les seves particularitats, les seves marques. Juntament amb la taula, l’exposició pren com a element vertebrador la imatge del pont, que Isabel Banal associa a una idea universal de trànsit, de recerca i de connexió, però també a un determinat paisatge rural que, com a garrotxina, li és molt proper; un paisatge humit, generós en rius i rieres que han anat configurant el territori des de la muntanya fins al mar, com passa també amb el Ter i Torroella de Montgrí.

L’artista ha treballat en aquesta instal·lació amb el canvi d’escala, que confronta realitat i pensament. Els ponts que ha fet servir són els mateixos que es posen per decorar els pessebres casolans, paisatges que fem i desfem cada any, i que entren en diàleg amb el cos humà i amb les taules, uns altres paisatges quotidians. En el fons es tracta de plantejar relacions que parlen de dualitat i simetria, de moviment, de vincles i comunicació.

Simultàniament, Isabel Banal també tindrà oberta l’exposició Traginadores a l’Espai del Lúcid, a La Sala de Torroella de Montgrí, on es presentarà el llibre de poesia El tres no fuma o la dura crosta, de Joan Pujades. Traginadores és una sèrie de cinc fotografies del 2016 en les quals l’artista s’ha retratat dins d’una senalla, una galleda, un cove, un cistell i una caixa de fruita de plàstic, recipients usuals de la pagesia, mentre fa el gest de portar-se a si mateixa, en una evocació del treball anònim i dur de les dones del camp.