AUSIÀS BERMELL - València
L'editorial Denes ha estat protagonista durant aquest cap de setmana ja que entre dissabte i diumenge ha realitzat un fort desplegament de llibres i autors a la Fira del Llibre de València.
En aquesta quaranta-unena edició, l'editorial amb domicili a Paiporta, ha posat a l'abast del públic lector vora una dotzena de noves publicacions, totes elles emmarcades a les col·leccions que disposa.
D'entre totes les presentacions hagudes, cap destacar la que ha tingut lloc diumenge, en que ha estat presentada la col·lecció Calàbria, amb propostes literàries de Manel Joan i Arinyó, Joan Carles Martín, Mª José Díaz i Joanvi Mena.
En aquest sentit, l'escriptor d'Alaquàs ha oferit la seua darrera obra, Penedezeus, una novel·la en castellà que narra les hipotètiques trifulgues existents a l'Olimp entre Hefest, Venus i Zeus, però situades en l'època actual.
JOANVI MENA s'ha adreçat als presents a l'acte, mitjançant un escrit llegit per l'editor Francesc Ferrer en aquests termes: «Em diuen Joanvi Mena i tinc el vici de llegir. Inclús, d'escriure. Hui 25 d'abril, l'editorial Denes us presenta aquesta novel·la. Amb dues pinzellades, us diré que resulta la mar de suggerent. Penedezeus es desenvolupa en l'època actual, encara que hi ha molta vocació a la mitologia grecollatina. Parla de reflexos i comiats. Francesc sap que jo tenia un títol alternatiu que es deia «De reflejos y despedidas». Encara que vam deixar-lo en Penedezeus, per considerar que resultava ben impactant. Els personatges parlen d'històries verídiques i inventades. Es conten faules d'ací, del present o de l'infantesa. Ens confessen els seus desitjos, els seus amors... tot i explicant al món la manera d'aïllats que tots nosaltres estem. Parla, potser, de la necessitat que tenim tots de trobar-nos «al loro» de quan passa el tren per la nostra parada i, si passa i no l'agafem, ho lamentarem per a la resta de la nostra vida. Penedezeus està farcit de Mediterrània; de les seues esculleres. D'aigua front al foc que és un element tan mediterrani com aquella. L'aigua i el foc. L'aigua i la mar, sempre present, i Hefest, que és el Déu de la Mediterrània. La mar; la llum del dia, el blau del cel o el resplendor de la Lluna.
