Crítica
dansa
Mental
Existeix una construcció material de la història de la dansa amb la qual es teixeix el relat que la configura. Però existeix, també, una altra construcció(més etèria o metafísica) que designem com a mental i que se situa als marges, que recau en la mirada de l’espectador. En reconèixer-se a través de les imatges, l’espectador se sent capaç de traçar una història pròpia que li permet d’aprofundir en ell mateix, en un procés que es prolonga de manera continua i creixent. Amb una atmosfera gèlida i un joc de llums pertorbador comença l’espectacle ab [intra], (’Des de dins’, en llatí) del coreògraf Rafael Bonachela (La Garriga, 1972) i la Sydney Dance Company, la companyia que dirigeix des de fa deu anys i a la qual ha dotat de prestigi i reconeixement internacionals. No és casual, doncs, que l’estrena a Barcelona de la peça coincideixi amb el tret de sortida del festival per excel·lència de les arts escèniques de Barcelona que, enguany –recordem–, compta amb 94 espectacles i un material humà que, per primera vegada, és totalment paritari.
Setze ballarins i ballarines irrompen a l’escenari.Comencen els primers acords d’un so metal·litzat i vibrant que marca el compàs d’un temps venidor portador d’un futur deshumanitzat. Acords arranjats pel compositor Nick Wales, qui partint de la bella i inconfusible Presence (el concert per a violoncel i orquestra que Peteris Vasks va crear per a la solista argentina Sol Gabetta) ha compost una peça única que bascula entre la sublimitat del romanticisme (la composició de Vasks) i el so hieràtic i metal·litzat d’una computadora.
L’elenc de ballarins, casualitat o no, és una paleta precisa –i preciosa– de la multiculturalitat que batega sota els plecs australians. Tot un encert fer miques la uniformitat racial i salpebrar l’escenari amb multitud de pells i cultures. Els ballarins actuen de manera premeditada, correlativa i seqüencial i generen un moviment intensament físic que vol alliberar l’instint que els habita i conforma. El procés creatiu de la peça va començar amb un seguit d’improvisacions on el director demanà als ballarins que treballessin conjuntament per tal de donar llibertat als sentiments i les emocions compartides. Les expressions escrites resultants van donar lloc a la direcció d’una seqüència de moviment físic, “una transferència d’energia que va del pensament al cos”. Així, moltes de les idees de l’espectacle van sorgir dels ballarins, que, procedents de diferents nacionalitats, atorguen al conjunt una interessant amalgama cromàtica que n’accentua el tarannà universal.
Una única pega, allò que malauradament manca en un espectacle intens, vigorós i molt físic: un punt de silenci, un instant de quietud, un parar màquines momentani. És la manera de donar valor a la bellesa d’alguns passatges d’una coreografia que va entusiasmar el públic que va omplir el Mercat de les Flors, dimarts, la nit de l’estrena.