Tres campanars

“Estic mirant la manera d’enfonsar l’editorial; ho vaig intentar amb la Ilíada i resulta que s’ha venut molt bé, però amb aquesta col·lecció, Baluard, penso que sí que ho aconseguiré”, va ironitzar l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, durant la presentació de la nova col·lecció.

Els tres primers volums són: La vida i els fets d’en Justí Tant-se-val (1929), de Josep Maria Folch i Torres, que en l’edició actual té 462 pàgines; La cabana de l’oncle Tom (1852), de Harriet Beecher Stowe, traduïda per Alba Dedeu en 638 pàgines, i El gran Meaulnes (1913), d’Alain-Fournier, traduïda per Lídia Anoll en 280 pàgines.

Baluard és una col·lecció “dedicada a clàssics juvenils en un sentit molt ampli, obres totalment llegidores per al públic adult”, va definir Raventós. Pensen publicar “dos o tres títols l’any, autors estrangers i també d’aquí, com ja es pot veure en els tres títols inicials”.

“És paradoxal que tothom coneix Folch i Torres, però no se’l pot trobar en edicions actuals, fins al punt que un premi de literatura juvenil porta el seu nom i l’editorial que el convoca no té cap títol seu al catàleg”, va explicar Raventós. Sobre La cabana de l’oncle Tom, va comentar que “en català, fins ara, no hi havia cap traducció de la versió íntegra”. I sobre El gran Meaulnes, va argumentar que “el va traduir Maria Aurèlia Capmany fa 50 anys” i, segons Sam Abrams, present a l’acte, “Capmany era una professional, però la traducció no era un dels seus punts forts”.

“En aquesta franja d’edat es perden molts lectors; els mòbils hi tenen molt a veure, però també la mena de títols que els fan llegir a les escoles. Sovint es fan adaptacions per simplificar les novel·les i això no pot ser; com deia Joan Solà, «els diccionaris no mosseguen»”, va concloure l’editor.

Per al crític nord-americà Sam Abrams –que ja és tan català que el 4 de juliol va ser a la presentació d’aquesta col·lecció just abans d’anar-se’n a celebrar l’Independence Day– “són tres apostes sòlides, molt diferents entre elles”. La de Folch i Torres és “una novel·la molt ben escrita que ensenya a llegir, crea un món, i està plena d’aventures, humor, i, entre moltes altres virtuts com ara l’agilitat, ofereix una llarga llista de valors humans”. “Sovint es deixa al marge Beecher Stowe com un dels grans autors nord-americans de mitjans del segle XIX i d’aquesta novel·la en va vendre en un any 300.000 exemplars en una població d’uns 29 milions d’habitants..., i això és molt.” I sobre El gran Meaulnes, Abrams va afirmar que és “una de les millors novel·les europees amb protagonista adolescent”.

Totes dues traductores, Alba Dedeu i Lídia Anoll, han tingut temps per treballar els textos i han signat unes traduccions magnífiques, com no podia ser d’una altra manera a l’exigent Adesiara.

“La cabana de l’oncle Tom no és un pamflet; sí que hi ha dos motius que han fet que s’hagi deixat de banda: tocar el tema de l’esclavitud des del punt de vista cristià i que el personatge de l’oncle Tom sigui tan abnegat amb les ordres dels blancs; fins al punt que, actualment, als Estats Units, oncle Tom és un insult”, va explicar Dedeu. “En qualsevol cas, l’autora preval per sobre de l’activista i és una gran novel·la en què les moltes veus estan molt ben treballades i diferenciades”, cosa que ha estat un repte i un estímul a l’hora de fer la traducció.

Lídia Anoll va comentar de l’obra d’Alain-Fournier, que la va escriure als 25 anys i no en va fer més perquè va morir als 28, que “ens parla de la vida al camp, d’una escola rural, a la França del segle XIX; d’un personatge que arriba i ho trastoca tot; del món dels somnis i, sobretot, de la fidelitat extrema a l’amistat”.

Tres obres –i traduccions i edicions– de l’alçada d’un campanar des d’on es pot contemplar la gran i fèrtil extensió de la bona literatura. Els lectors escoltaran les campanes que els reclamen?