El somni continua
L’editorial Barcino dona a la Biblioteca de Catalunya el seu llegat històric format per més de cent cinquanta caixes de documents de les tres últimes dècades del segle XX
‘Lo somni’, de Bernat Metge, va ser el primer llibre publicat per l’editorial Barcino, el 1924
Lo somni, de Bernat Metge, va ser el primer llibre publicat per l’editorial Barcino, el 1924. El seu fundador, Josep Maria Casacuberta (1897-1985), va voler donar des de la societat civil una resposta a la dictadura de Primo de Rivera. Gairebé cent anys després el somni continua, perquè Barcino encara està activa i acaba de donar el seu fons històric a la Biblioteca de Catalunya.
Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, va explicar que la donació està formada “per una diversitat de fons documentals, bàsicament de les dècades del 1970, 1980 i 1990, reunits en més de 150 caixes; per tant, un volum important”.
Serra va resumir els objectius en quatre punts: “identificar els fons, donar-los valor, reivindicar el paper del món editorial i conservar amb afany el material per a investigadors i reedicions, si és el cas”. Serra també va declarar que es fa difusió genèrica i específica de cada llegat editorial que reben.
Oriol Magrinyà, director des de fa només cinc mesos de l’editorial Barcino, va assegurar que aquesta donació uneix “quatre veritables estructures d’estat: la Generalitat, la Biblioteca de Catalunya, l’editorial Barcino i la Fundació Carulla”, mecenes de l’editorial des del 1972, per “evitar patiment econòmic”. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va afegir, posteriorment, que encara caldria sumar-hi una cinquena estructura, “l’Institut d’Estudis Catalans, que està a l’arrel d’aquest arbre”.
Magrinyà va subratllar la “vocació de servei al país” de l’editorial, que va néixer per recuperar els clàssics, en especial els catalans: “Que quan la gent pensi en clàssics, li vingui el nom d’Ausiàs March, de Guimerà, de Verdaguer...”
La consellera Vilallonga va assegurar que “no tot pot dependre de diners públics” i que “encara ara necessitem mecenatges per recuperar el nostre passat”. La consellera, que va elogiar la Biblioteca de Catalunya i l’editorial Barcino, va afirmar que els fons editorials, els “d’editors i editats”, com va dir a l’inici Serra, “han d’anar a la Biblioteca de Catalunya”, i es va comprometre a dotar de recursos la biblioteca perquè pugui desenvolupar aquesta tasca.
La Biblioteca de Catalunya ja compta amb els fons editorials, entre d’altres, de “Gustavo Gili, Grup 62, Grijalbo, Plaza&Janés... I voldríem que fos de totes les editorials”, va declarar la consellera, i va recordar amb orgull que té els primers cent volums de la col·lecció de clàssics de Barcino, “una col·lecció mítica i un exemple per al nostre país”.
El cas Herralde i Anagrama
La consellera va comentar, interrogada sobre el cas: “Després d’una reunió amb l’editor d’Anagrama, Jorge Herralde, hem quedat que valorarem el seu fons, bàsicament format per correspondència, i ell valorarà la tasca de divulgació que es fa des de la Biblioteca de Catalunya.” Herralde va declarar públicament fa poc que la Biblioteca de Catalunya és “un cementiri de papers” i que “la Generalitat no té un interès real en captar arxius literaris i culturals. Tampoc té recursos. Pensa més en Waterloo”.
