Cinc cites pel Grec
En el penúltim cap de setmana, es concentren espectacles de curta estada amb un grapat que tanquen temporada de diverses setmanes dins del Grec Ciutat
El Grec Festival, a Barcelona, és com una jornada del Tour, amb continus reptes a cada etapa. Aquest cap de setmana (el dels Pirineus, en el Tour) és també una concentració de trobades atractives molt recomanables. Aquesta és una recomanació ràpida per aquest cap de setmana en plena canícula del Grec.
1. Isabelle Huppert
L’actriu francesa és un dels noms propis d’aquesta edició. Només actua dos dies, demà i dilluns, a ala sala Fabià Puigserver del Lliure de Montjuïc: Mary said what she said. L’actriu, que va captivar el públic barceloní ja amb una adaptació d’Hedda Gabler al Teatre Lliure (2005), interpreta el paper de Maria Estuard en una revisió proposada pel director Robert Wilson (una altra garantia del teatre del matís, amb una experimentació formal a escena contínua).
2. Avis i tendresa
Només fins avui (tornarà al Lliure de Gràcia a principis de temporada) un grup d’àvies de 80 anys juguen a fer de Julieta Capulet. La dramatúrgia de Juan Carlos Martel és molt tendra, protegeix al màxim les vídues que expressen quina és la seva visió de l’amor: Hi ha molta llum. També n’hi ha a Un dia qualsevol, una peça de ficció que se situa en una residència d’avis en què els protagonistes viuen una segona adolescència. Amb actors com Imma colomer, Pep Ferrer i Quimet Pla, és una obra d’Oriol Tarrasón, de Les Antonietes. De fet, és un homenatge a la seva àvia, que es va fer dir Solange (com la protagonista) a partir d’una determinada edat. L’obra es representa fins diumenge a La Villarroel. Avui hi ha doble sessió, gràcies a la de la tarda.
3. Ceguesa i futur
Amor mundi, de Victòria Szpunberg, s’acomiada demà a la Sala Beckett. Parla d’una professora, que se sent desubicada en el nou sistema escolar, de la voluntat d’ajudar però acabar fent mal. La mestra (Marta Angelat) va perdent la vista. Se sent tan desemparada per la dificultat visual com per reciclar-se en els nous sistemes d’ensenyament. L’autora resident d’aquesta temporada de la Beckett (on ha reposat La marca preferida de las hermanas Clausman, de fa una dècada) introdueix a l’univers de pensament de Hanna Arendt, però com una tastaolletes: convida a conèixer-ne més, no pas a plantejar extensament la seva tesi filosòfica a l’escenari. També Abans que es faci fosc planteja una situació emocional molt forta (diagnostiquen una malaltia a una astrònoma, que ha de ressituar-se professionalment). El text de Hattie Naylor (autora d’altres muntatges vistos a Barcelona com Ivan i els gossos o Zero) està interpretat per Míriam Iscla i dirigit per Pep Pla. L’obra s’estrena avui i només es podrà veure fins dilluns a l’Espai Lliure. Tornarà a fer temporada a l’octubre.
4. Pallasses fermes
Pepa Plana amb Noël Olvié signen unes entrades de clown ben insòlites. Com a la trilogia dels Rhum (Rhum 2014; Rhumia 2016; i Rhumans 2018), que volien homenatjar el desaparegut Monti, ara és Pepa Plana que recupera les entrades clàssiques i els dona una mirada de gènere. Es reivindiquen des de la invisibilitat social. I, aclareixen, amb un cert humor cínic, que s’abstinguin d’anar-hi la canalla, que el discurs va adreçat a persones joves i adultes. Es podrà veure a l’Escenari Joan Brossa fins demà (però també té garantida temporada a la tardor al mateix espai).
5. Forsythe a la pell
Jone San Martín és una ballarina que ha treballat durant un grapat d’anys amb William Forsythe. Ara presenta una conferència ballada sobre l’univers (complex i referencial) del coreògraf. Balla Legítimo/ Rezo avui per segon cop a La Caldera. Una altra petja de Forsythe al Grec és el castell inflable del MNAC. Un exercici d’alliberar el cos, en directe. Només 2 euros. Fins demà.