Crònica
Tempo Sota les Estrelles
La revolució del públic
Dimarts Bebe era la protagonista al festival Tempo Sota les Estrelles. Sobre l’escenari l’acompanyaven dos músics: guitarrista i bateria. Amb la plaça dels Jurats plena de gom a gom, l’artista va saber combinar temes actuals amb alguns dels clàssics que han marcat la seva carrera. Hi va faltar, però, la icònica Malo, una de les cançons més representatives de la cantant: qui va a un concert de Bebe, l’espera. Però el moment no va arribar.
Des del principi es va mostrar propera. Arrancava riallades al públic gairebé cada cop que s’hi dirigia. Conscient d’estar a Girona, va ser hàbil i va sorprendre entonant les primeres estrofes de Respirar en català. L’ovació que això va generar va deixar clar que l’esforç memorístic havia valgut la pena: tot un encert de la cantant.
Amb temes com Corazón i La Bicha va aconseguir contagiar al públic el ritme que li corre per les venes; un ritme que dimarts li sortia en forma de salts i balls sobre l’escenari. I així, un concert que va començar semblant formal va acabar sent un tot un xou.
Ja amb el públic a la butxaca, la cantant va entonar el penúltim tema del concert: Ella. I llavors va arribar la revolució del públic. La plaça dels Jurats es va convertir en un riu de gent que caminava cap al peu de l’escenari mentre ho donava tot ballant. Ningú va restar impassible al moment; l’alegria d’uns se sumava a la dels altres. I a Bebe se li va formar davant una massa de gent que cantava a crits la lletra de l’emblemàtica cançó. Una imatge que va acabar emocionant la cantant.
Després d’això, i amb el concert en el punt àlgid, va sonar Pa mi casa. No era casualitat: allò s’acabava. Però el públic, animat i optimista, i potser encara amb l’esperança d’escoltar Malo, esperava un bis. I ho va demanar i demanar i demanar. No calia ser ingenu per creure que finalment la cantant es rendiria a una audiència que s’havia mostrat entregada des de l’inici, i que ara s’hi deixava la veu demanant una última cançó. Però això no va passar i, a poc a poc, la revolució del públic va anar quedant sufocada.