Crònica
Cap Roig
Estiu, Cap Roig, Fonsi
Cap Roig és sinònim d’estiu, i si cal anar a buscar una banda sonora actual per amenitzar les nits d’aquesta època de l’any, Luis Fonsi ocupa un lloc destacat. A través d’una posada en escena potent que va incloure llum, foc i suport audiovisual, l’estrella llatinoamericana va desgranar, acompanyat de cinc músics i un cos de ball format per dues noies i dos nois, el seu últim treball, Vida, més algunes pinzellades d’èxits anteriors en la carrera de l’artista. En la primera part, el públic, que omplia a vessar el recinte, va comprovar la muntanya russa de sensacions i estils que és capaç de desenvolupar Luis Fonsi: des dels tocs de bachata a Llegaste tú, passant pel rock més clàssic amb Corazón en la maleta o fent embogir la platea amb el ritme caribeny de Calypso. Tres cançons en format acústic van servir per agafar aire de cara al tram final, on les reconegudes Échame la culpa i Date la vuelta van convertir Cap Roig en una gran pista de ball. Amb el públic entregat –fins i tot es va produir una petició de matrimoni d’una parella amb la balada Aquí estoy yo–, Despacito va provocar que el concert acabés dalt de tot, deixant la gent amb més ganes de festa. Estiu, Cap Roig i Fonsi: una combinació que funciona a la perfecció.