La força de la sensibilitat

Luz Casal és garantia. Garantia de qualitat i garantia de sensibilitat. En el que era el seu segon concert aquest estiu en terres gironines, la gallega va tornar a demostrar dimarts que és una de les grans dames de la cançó estatal. No només perquè no se li poden fer retrets des del punt de vista vocal. Sinó perquè no es limita només a interpretar un tema. És capaç de transmetre al públic el contingut de la lletra. Ja sigui amb una mirada desafiant, una tendresa reflectida a la cara o un gest de melancolia. Perquè sí, el treball que fa Luz Casal va més enllà d’unes notes. És actitud. La d’una dona que, amb seixanta anys acabats de complir, es manté reivindicativa, que ha viscut moltes coses –i algunes de molt dures– però que, en canvi, és capaç de passar del Lo eres todo para mí amb què va obrir el recital de Porta Ferrada a uns bisos plens de força i energia amb Plantado en mi cabeza, Un pedazo de cielo o l’incombustible Rufino; i de pràcticament recitar Entre mis recuerdos, més que d’entonar-la, i que el resultat sigui electrificant.

El viatge que va proposar Luz Casal començava justament amb un agraïment: a una terra en la qual, admet, se sent molt ben acollida. Tant que hi va insistir a mig concert: “Les paraules a vegades no expressen amb exactitud els sentiments, i en aquest cas és d’un profund agraïment.” Amb una modèstia constant, Casal va anar de menys a més. Una primera part intimista, en la qual és capaç de parlar de la mort d’un nen de sis anys i convertir-ho en una cançó en la qual no es comparteix pena, sinó esperança, alegria, i que esdevé un cant a la vida. Aquest és l’origen de Lucas. En la segona meitat, Luz va recórrer en gran part al catàleg. Himnes plens de càrrega emocional que aconseguien eriçar la sensibilitat de qualsevol, amb una especial força a Sentir i Besaré el suelo. De mica en mica, la cantant abandonava l’atmosfera de timidesa per una major interactuació amb el públic a Un nuevo día brillará o Miénteme al oído, el que va ser la presentació del seu darrer disc. Porta Ferrada va acabar dreta en l’últim tram del viatge. La rockera que habita la pell de Luz va emergir de nou per acabar amb el colofó de Es por ti, la versió que va fer del Boig per tu de Sau i que va cantar parcialment en català. I el públic va acabar igual com va començar: boig per ella.