“El talent no hi entén, de gènere: qui en té, en té”

És cert que està fent moltíssima calor, és el que hi ha i ho porto com tothom: mirant de trobar racons on estar a la fresca i bevent molta aigua [riu]. A més, no tolero gaire els aires condicionats. I sí, escric cançons on sorgeixen, ja siguin hotels, avions, al cotxe... on arribi la inspiració!

Sí, és la primera vegada que hi anem de gira i estic molt motivada: em fa il·lusió tocar en noves ciutats, en llocs on hi ha menys gent que et conegui, i també tornar a fer-ho en sales més petites. A l’Argentina, Mèxic i Xile ja fa anys que hi fem gires i la veritat és que la recompensa està sent molt satisfactòria i molt inspiradora. Aquest any hem fet gira amb la meva banda al complet per l’Amèrica Llatina i, a més, vam tocar al mític estadi Luna Park de Buenos Aires per primera vegada, i va ser una experiència que mai no oblidaré. Després vam continuar recorrent el país. Veníem de Mèxic i vam acabar a Xile.

Doncs mira, sí, m’atreveixo a dir-te que sí. Efectivament, jo soc totes les dones que habiten en mi, resumides o maquetades en una de sola. Ens complementem i, en la complexitat, hi ha la necessitat d’essència i senzillesa, i el creixement.

Van sorgir des de l’admiració i perquè compartim filosofies semblants de vida i música. Hi han aportat la seva personalitat i el seu art. Són meravellosos.

És molt difícil, però procuro trobar l’equilibri. Hi ha cançons que ja saps que t’acompanyaran la resta de la teva vida o un temps llarg, si més no. I després hi ha les que tenen presència i demanen anar de gira per si soles, i la gent les reclama encara que siguin les més recents.

Són els meus músics, la meva banda. Amb alguns ja hi estic molts anys i som una gran família. Estic feliç amb el meu equip, treballen com lleons. Pel que fa al meu espectacle, el defineixo com música, sense cap més etiqueta. Faig música, i en directe sona més contundent i amb més força, potser, que en el disc. És un espectacle molt dinàmic i amb molta passió.

La lluita per la igualtat és necessària en tots els camps i en tots els sentits. El talent no hi entén, de gènere: qui en té, en té, i ja està.

A mi em va bé, per sort. El fenomen fan és potser més favorable als nois, però també això s’està igualant en certa manera. Tenim les nostres causes obertes i continuem lluitant. És meravellós ser dona i tenir tantíssima gent sentint, cridant i cantant les teves cançons.

De vegades sí que ho faig a mida, però no acostumo a compondre per encàrrec: només si em ve de gust o m’ho demana un amic.

El debut de Billie Eilish, la pel·lícula El ángel... Fa més d’un any que no llegeixo un bon llibre.