Crònica
Cap Roig
Bisbal i la seva gent
L’estrella més brillant del projecte Operación Triumfo (OT), David Bisbal , va tornar dimecres al Festival de Cap Roig . Ho va fer per cinquè cop, tal com va presumir tot just donar la benvinguda al públic. “Es nota que esteu de vacances”, va assegurar. El cantant d’Almeria va obrir el recital amb Quién me iba a decir i un somriure que no es va treure en tota la nit i una posada en escena enèrgica fent una de les seves voltes més característiques de l’època OT. Durant gairebé 20 anys, ha passat de ser un noi de 20 primaveres amb un primer disc presentat encara dins la febre televisiva a ser un home de 40 amb una carrera musical consolidada, amb 48 discos de platí, 80 guardons internacionals, sis discos d’estudi i més de set-cents concerts arreu del món. En el Festival de Cap Roig, tal com va anunciar, va fer un viatge per tota la seva trajectòria, donant protagonisme a cançons del seu primer disc. Monotemàtic en les lletres i acompanyat d’una banda que va tocar de manera quadriculada sense sortir del guió establert, però l’artista va saber un cop més entretenir un públic d’allò més divers. Des dels nous fans de les primeres files fins als nostàlgics de l’època Dígale usted i Quiero perderme en tu cuerpo, que no van faltar en el seu repertori de dimecres. “Dono les gràcies a aquesta terra, que sempre m’ha rebut amb els braços oberts”, va declarar l’artista, esforçant-se a dir algunes frases en català. Des del primer Cap Roig, David Bisbal no ha parat de créixer i rebre els reconeixements pel seu enorme talent. Els centenars de milions de reproduccions a les xarxes socials de les seves noves cançons –A partir de hoy, que canta amb Sebastián Yatra, i Perdón, amb Greeicy– demostren aquest èxit en plena era digital. “Tant de bo no surti el sol, així em podria quedar a Cap Roig”, va assegurar David Bisbal amb una actitud de complicitat i de proximitat cap al públic mentre presentava No amanece. L’artista domina a la perfecció l’escenari, i amb el seu ritme va fer engrescar “la seva gent” –com diu– fins a portar-la a un final de traca cantant a l’uníson les arxiconegudes Bulería i Ave María.