Epopeia ‘dance’

Agosarada proposta, la que va tancar dissabte l’edició d’aquest any del Festival Castell de Peralada convertint l’auditori en un club de música dance amb l’espectacle amb el qual l’emissora Flaix FM , el gener del 2018, va celebrar els seus 25 anys al Gran Teatre del Liceu.

A Maestro es repassen els grans èxits de la música dance i s’hi atorga categoria de clàssics en la seva revisió en format simfònic. A la poderosa presència escènica de la vuitantena de músics de la GIOrquestra , l’orquestra simfònica de les comarques gironines, dirigida pel compositor Marc Timón , s’hi han d’afegir les projeccions de vídeo i imatges 3D; als seients hi havia ulleres per poder gaudir d’aquest futurisme que augurava la música dance a finals dels noranta. Ritmes i cançons que es resisteixen al pas del temps amb nous embolcalls orquestrals, en certa manera artificiosos, però efectius per a la cloenda festiva i també en clau de relleu i d’obertura generacional i social, als jardins de Peralada.

Molta llum i esclats enlluernadors a la pantalla per recordar-nos l’electrònica contribuïen a l’èpica del so simfònic amb un viatge de més de dues hores que va començar amb una declaració d’intencions: Així parlà Zaratrusta de Richard Strauss, identificativa banda sonora de 2001. Una odissea a l’espai. Perquè Maestro vol desprendre un punt llegendari i mític.

Mantenen el seu poder com a cançó els èxits dance que es van escoltar passats pel sedàs simfònic i per la veu dels sis solistes que van anar desfilant per l’escenari, inclosa també una soprano, amb moments de lluïment per al saxo més lliure en una col·laboració audaç a càrrec de Llibert Fortuny. El públic, dret, i motivat per DJ de Flaix FM com Sergi Domene, David Gausa, Jordi Veliz, DJ Skudero i Xavi Metralla, corejava els himnes dance. Tot i estar darrere de la GIOrquestra, la seva presència era protagonista, mentre que els referents musicals del rock i el pop –el trio de bateria, guitarra i baix– quedaven al marge de l’escenari.

El revival nostàlgic dels trenta anys d’electrònica va incloure una trentena de cançons: des de Music sounds better with you de Stardust fins al Wake me up d’Avicii, Titanium de David Guetta, l’ambiental i zen Porcelain de Moby o Get Lucky i One more time dels Daft Punk o l’I feel you de Bob Sinclair amb un regust funky en la veu de la cantant de soul Brigitte Emaga. Així, el repertori es feia més pop i més comercial quan els solistes interpretaven, com una excel·lent orquestra de versions, èxits com Human de The Killers, Viva la vida de Coldplay i I gotta feeling de Black Eyed Peas.

El moment àlgid de Maestro va ser quan Marian Dacal va interpretar el Flying free de Pont Aeri, que es va repetir en els bisos. I una invitació a la llibertat i a l’amor, escrits de comiat a la pantalla per a la matinada més llarga de Peralada.