Perles amb un preu
Kristen Stewart brilla en la inauguració del Festival de Sant Sebastià presentant-hi ‘Seberg’ i la secció oficial s’obre amb les trampes de ‘La decisión’
Potser amb la consciència de la dificultat de presentar una secció oficial brillant, atès que els films a concurs no poden haver-se presentat abans en cap altre lloc d’Europa, i segur que amb la voluntat d’oferir una programació atractiva i variada a un públic creixent, la secció anomenada Perles ha anat augmentant el seu pes a Sant Sebastià al preu d’acaparar l’atenció amb pel·lícules provinents d’altres festivals. És així que la projecció de Portrait d’une jeune fille en feu (el preciós film de Celine Sciamma que, presentat a Canes, aborda la relació entre una pintora i la seva model en una història ambientada a la Bretanya de la segona meitat del segle XVIII) i, amb el suport de la presència a Sant Sebastià de Kristen Stewart, sobretot Seberg (que, projectat prèviament a Venècia, reconstrueix com l’FBI va perseguir l’actriu Jean Seberg) van guanyar clarament la partida al film inaugural a competició, La decisión, un drama dirigit per Roger Mitchell que, a més, s’acosta a la pornografia sentimental a propòsit dels últims dies en família d’una dona que ha decidit morir dignament abans que avanci una malaltia irreversible.
Kristen Stewart, doncs, va protagonitzar la primera jornada del festival presentant-hi, juntament amb el director australià Benedict Andrews, Seberg, on es metamorfosa de manera sensible i convincent en la mítica actriu de Bonjour tristese i À bout de souffle. El film vol donar compte de com l’FBI va destruir la vida de Jean Seberg en vigilar-la, perseguir-la, difamar-la i criminalitzar-la arran del seu suport als Black Panther. Tot va començar l’any 1968, quan Seberg, que des de París havia tornat a Los Angeles per participar a La llegenda de la ciutat sense nom, va ser espiada per la seva relació amb l’activista Hakim Jamal. El film inclou un personatge fictici, l’agent de l’FBI que vigila l’actriu i que, a partir d’un moment, experimenta una crisi moral que, de manera significativa, no li arriba espiant els negres, sinó una dona (blanca com ell) que el fascina. Hi ha una certa condescendència amb aquest agent, tot i que, com va explicar Benedict Andrews en una roda de premsa, a través seu es vol fer present que amb aquells mètodes de l’FBI tot just començaven els sistemes de control i d’espionatge que avui s’estan aplicant massivament.
Honestedat
Tot i que Seberg desenvolupi a vegades de manera simple una història complexa, el seu interès i fins la seva honestedat són infinitament superiors a La decisión, una pel·lícula d’una vulgaritat moral espantosa, plena de trampes sentimentals camuflades amb l’aparent serenitat i fins l’humor més o menys negre davant la mort. Ni tan sols ho salven Susan Sarandon, Kate Winslet i Sam Neill, l’únic dels actors que va presentar el film junt amb el seu director, Roger Mitchell, el mateix de Notting Hill.