La màgia de prop va lluny

Qui havia de dir a Josep Vidal quan era adolescent i va descobrir el poder de la il·lusió, aquella nit en què va marxar la llum de casa seva i va decidir treure la pols a una caixa de màgia, que avui seria reconegut com un dels mags amb més projecció del moment. Així li ho ha reconegut la International Brotherhood of Magicians (IBM) que s’ha celebrat a Scottsdale (Arizona, EUA), un congrés de renom mundial en què ha guanyat ni més ni menys que el primer premi en la categoria de màgia de prop i el sempre agraït premi del públic.

Això no és tot. Aquests guardons li han atorgat un tercer premi, potser el que li fa més il·lusió, diu, consistent en una invitació a la conferència FFFF , la convenció anual que se celebra a Batavia (EUA) i que reuneix els més prestigiosos especialistes en màgia de prop del món.

Un somni fet realitat que aquest jove tortosí, resident a les comarques gironines durant bona part de la seva vida, no vol desaprofitar. “Estava en un moment de la vida en què treballava en el que m’havia format [turisme], però vaig decidir aprofitar una oportunitat i dedicar-me aquest any a provar-me com a mag professional i gràcies a aquesta oportunitat tinc clar que m’hi vull dedicar. Que no fer-ho ara seria una bajanada”, confessa Vidal.

És conscient que la seva faceta dins l’ampli món de la màgia i l’il·lusionisme és la més complicada per guanyar-se la vida. “El públic és més exigent i, segurament, té més coneixement d’aquest art. També és un públic més íntim, perquè el tens a tocar. Però tot això em motiva a aprendre més i m’encanta el contacte amb la gent quan actuo”, remarca.

La projecció de Josep Vidal (Tortosa, 1993) ha estat efervescent. Recorda que es va introduir en la màgia, com la majoria, a través de la Màgia Borràs i tutorials de Youtube. “Per desgràcia”, reconeix, perquè, com explica, “tot i que són eines molt accessibles, també agafes molts vicis que has de polir”. Tenia aleshores 16 anys i li va agafar molt fort, fins al punt que es va formar a través dels llibres més especialitzats i a base de “molta pràctica” per adquirir diverses tècniques i trucs. Amb tot, el seu pas ferm per entrar en el camp professional van ser alguns tantejos en el món dels anuncis comercials i, sobretot, la gira que ha emprès recentment per Mèxic, on ha actuat al llarg de vuit mesos. Allà ha après, sobretot, “a muntar un espectacle tot sol”: “A buscar-me la vida i a fer-me un nom. Bé, i a gaudir de la dificultat!”

Sí que el van impactar, al principi, les actuacions dels grans, com David Copperfield, però si li fan escollir els seus referents –“la creme de la creme”– n’anomena tres ràpidament: Lennart Green, Dani DaOrtiz i David Williamson. Es considera “molt detallista” i és especialista en cartomàgia, així com als jocs de monedes i gomes elàstiques. Mira el futur amb optimisme i s’ha posat entre cella i cella que el contractin al prestigiós Magic Castle de Los Angeles. De ben segur que, per art i màgia, ens el trobarem allà algun dia.